Cares d'ensurt, nervis, llàgrimes, trucades, esperes molt llargues i abraçades, quan, amb comptagotes, van anar sortint els ferits de l'accident de tren d'ahir que es valien per ells mateixos de dins del vestíbul de la Renfe de Manresa i es trobaven amb els familiars que els esperaven. Abraçades i, sobretot, ganes d'allunyar-se del malson que havien viscut. Regió7 va recollir el testimoni de ferits i familiars. Tots van destacar la rapidesa amb què s'havia produït el xoc. No van faltar les queixes pel servei ferroviari a casa nostra.

L'estació de tren manresana es va convertir, al vespre, en un anar i venir constant de cotxes d'emergències de tot tipus, que en van omplir el perímetre. Mirada des de lluny, ja anunciava que n'havia passat alguna de grossa. És on va arribar el tren que va traslladar els ferits del lloc de l'accident. Allà, personal sanitari en va fer el triatge i les cures necessàries. Els més greus se'ls enduien les ambulàncies. De tant en tant, sortia algun policia local i deia el nom d'una persona per avisar els familiars que sortia i se'l podien endur.

Youseff Nali, veí de Manresa, és un dels passatgers del tren en sentit Barcelona que va resultar ferit. «Em fa molt mal a l'espatlla, crec que la tinc dislocada», explicava a Regió7 a l'interior del tren que va anar a rescatar els ferits, quan encara no havia sortit cap a Manresa. Segons va explicar, «el xoc ha estat molt fort, tothom ha caigut a terra. Mòbils, bosses... tot a terra».

«És una vergonya»

A l'interior del mateix tren hi havia un altre ferit, amb un trau al genoll. Era un veí de Sabadell, població on es dirigia en el moment de l'accident, procedent de Lleida. Estava molt indignat pel que havia passat, i va voler conservar l'anonimat. «És una vergonya! Quants morts hi ha d'haver més en aquesta via! Aquesta via és un desastre, sembla del Tercer Món!», lamentava. Explicava que «hi ha hagut de cop i volta un soroll molt fort, i tothom ha anat a terra. A prop seu, una passatgera amb un visible trau al cap esperava que el tren sortís cap a Manresa.

Mentrestant, a l'exterior del tren, els passatgers il·lesos havien estat traslladats fins a un descampat proper a la C-55, a Castellgalí, on van esperar els autobusos que els remolquessin fins a les seves estacions possibles. Entre ells hi havia el manresà Jordi Nebot. «Jo anava en el tren en sentit Manresa i, de cop, he sentit una sotragada molt forta. La gent ha volat, literalment. Jo també he volat, però per sort només m'he fet un cop al cap», explicava a aquest diari.

Esperant a Castellgalí, també hi havia una tarragonina que anava amb el tren de Lleida, Montse Esporrín. «Puc donar gràcies a Déu que no m'he fet res. Només he perdut les ulleres». Relatava el moment de l'accident: «De cop i volta he sentit un xiulet, que crec que era del tren que venia de Barcelona, i un soroll molt fort, i la gent ha començat a cridar. I ha sortit molt de fum negre».

«He sortit volant»

«Estava tranquil·lament asseguda al tren i, normalment, sempre pita quan entra en un poble, però ha pitat molt i ha passat super ràpid: s'han tancat els llums, ha fet un pet i he sortit volant i m'he donat un cop al cap contra un ferro i a la cama no sé com». És el que explicava a l'estació de la Renfe, on la van anar a recollir els seus pares, la sabadellenca Maria Codó, que feia el trajecte de Lleida a Barcelona. Relatava encara amb l'ensurt pintat a la cara que «hem començat a cridar i s'han obert les portes, he sortit de pressa i he vist com tota la gent estava estesa a terra». Igual que Codó, Joan Comorera també recordava que l'accident havia estat molt ràpid. Deia que «tothom cridava i jo els he dit que ens havíem d'organitzar». Ell feia el viatge de Barcelona a Manresa per veure uns amics i passar-hi el cap de setmana.

A l'Hospital Sant Joan de Déu i, després, a l'estació de la Renfe, la manresana Íngrid Fernández esperava molt nerviosa la seva mare. Es mostrava indignada amb el fet que, «després d'una situació traumàtica com la que acaben de passar, l'única solució que tinguin sigui tornar-los a pujar en un altre tren. Ho trobo una barbaritat. «M'ha trucat amb el telèfon d'una altra persona que també era al tren perquè ella no portava el mòbil. M'ha explicat que han xocat dos trens frontalment i que hi havia ferits de tota gravetat».