«El tren va pitar, va parar de cop, es van apagar els llums i vam volar», relata la manresana Marta Armengol, de 21 anys. Viatjava al tren de l'R12 de Renfe que divendres va xocar frotalment amb un altre de l'R4 després de circular per la via equivocada -era el que anava en direcció a Barcelona procedent de Lleida i que feia pocs minuts que havia parat a Manresa, on hi havia va pujat-. Viatjava amb la seva germana Estela, de 20 anys, ingressada a Sant Joan de Déu de Manresa, i el fill d'aquesta, Abraham, que és a la Vall d'Hebron de Barcelona.
Explica que després de la topada el primer pensament que li va venir al cap és que havien de sortir del vagó. «Estela, anem», recorda que va cridar. Però ningú no li va contestar. La seva germana estava inconscient i l'Abraham també, però el petit havia anat a parar a l'altra punta del vagó. «Com vaig poder els vaig agafar a tots dos i vaig baixar del tren». Amb la histèria l'Estela va caure sota el vagó «i la vaig mig treure arrossegant-la. Llavors dos joves em van ajudar», i una passatgera que era infermera va atendre l'Estela. «La meva germana tenia un trau al cap i el nen estava inconscient. Li ballava el cap».
Que es despertessin
Recorda que la seva principal obsessió era que es despertessin. I un cop ho va aconseguir, que no tornessin a quedar inconscients. «La gent m'agafava el nen, però me l'adormien i jo el despertava».
Al seu voltant «tot era un caos», explica. «Hi havia gent que insultava els maquinistes, gent que trucava per telèfon, gent caminant, gent tirada. N'hi havia que tornaven a entrar al tren per buscar les seves coses, qui cridava que havia sigut un atemptat, qui donava cops al tren, gent plorant i cridant i persones que ajudaven a les altres».
Comenta que en un primer moment tots es van fer la mateixa pregunta: «qui ens traurà d'aquí?». Fins que van aparèixer els primers membres dels equips d'emergències.
L'Estela i l'Abraham van ser dels primers a ser atesos pels serveis mèdics desplaçats a la zona.
Els ferits es van desplaçar fins a Manresa en un comboi especial que va circular per la via que no havia quedat afectada. En aquest tren també hi havia d'anar l'Abraham, l'Estela i la Marta. «Jo no hi volia pujar. Com volien que tornés al tren?», es demana. Al final la van convèncer, però llavors l'Abraham va tornar a plorar i es va desmaiar. Un dels metges d'emergències va decidir evacuar-lo de seguida. El van dur en braços fins on hi havia les ambulàncies, en un descampat a prop de les vies, i se'l van endur a la Vall d'Hebron de Barcelona. La Marta el va acompanyar. Al centre assistencial també va rebre atenció mèdica per un fort cop i la va visitar un psiquiatre per si necessitava suport.
