L'Audiència de Barcelona va absoldre ahir l'exdirector general de Catalunya Caixa i bagenc, Adolf Todó; l'expresident Narcís Serra, i els 39 membres del consell d'administració, entre els quals onze bagencs, que van ser jutjats per aprovar l'increment de sous a la cúpula de l'entitat en plena crisi.
La sentència conclou que els augments eren legals i que tenien l'autorització del Banc d'Espanya, i assenyala que, en tot cas, no correspon al tribunal fer «una valoració moral» dels fets, malgrat la crisi econòmica d'aquella època, que sotmetia amplis sectors de la societat «en la més cruel angoixa».
Entre els onze bagencs absolts, hi ha noms com l'exalcalde de Manresa Josep Camprubí; l'alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno; i l'expresident de Caixa Manresa Manel Rosell, entre altres. Tots ells, provinents del consell de l'extinta Caixa Manresa, formaven part el 2010 del consell d'administració de Catalunya Caixa (CX), entitat que va sorgir de la fusió de tres caixes. En dues reunions el 2010, el consell de CX va aprovar per unanimitat els increments salarials de l'aleshores director Adolf Todó, i del director adjunt, el manresà Jaume Masana, malgrat que l'entitat acabava de rebre una ajuda pública dels fons FROB.
La fiscalia acusava Serra, Todó i els 39 consellers de delictes d'administració deslleial, per la qual cosa s'enfrontaven a penes d'entre un i tres anys de presó. La CUP
L'any 2008, Todó i Masana van ser fitxats per CX amb una retribució anual de 600.000 i 371.000 euros, respectivament, amb retribucions variables anuals del 35%. Amb els increments salarials posteriors, Todó va arribar a ingressar, entre el 2008 i el 2011, un total de 3,89 milions d'euros, i Masana, 2,7 milions d'euros.
Malgrat que la sentència admet la situació de vulnerabilitat en què es trobava CX, a causa de la incertesa econòmica, conclou que el 2010 era encara una entitat solvent i que ni el pitjor dels pronòstics preveia una crisi com la que s'esdevindria el 2011 (i que va acabar provocant l'extinció de CX). Segons la sentència, els sous de Todó i Masana, amb els seus respectius increments, complien la mitjana del sector i tot el procés, a més de legal, va ser supervisat i validat pel Banc d'Espanya.
La sentència també accepta l'argument de Serra, en el sentit que necessitava tenir «el millor equip directiu» per poder assegurar el futur de CX i que, per tant, s'havia de sentir retribuït en la mitjana del sector. També conclou que tots els consellers van votar a favor dels increments salarials perquè tota la informació que se'ls va facilitar era favorable.
La sentència admet que aquells augments «resultaven difícilment digeribles per a la població en el context en què estava, totalment angoixada i mortificada» per la crisi, «i desolada davant la incertesa d'una recuperació que se sospitava costosa i llunyana». Però afegeix que «no és missió d'aquest tribunal fer una valoració moral de les conductes», sinó només determinar que complien la llei.
