El tram de Renfe entre Manresa i Terrassa és l'únic de tota la xarxa de RenfeRodalies (que és el que va succeir divendres en l'accident mortal de Castellgalí). Així ho van reconèixer ahir a Regió7 fonts d'Adif, que van voler desvincular aquesta mancança de les causes principals del sinistre, que es continuen investigant. El tram afectat, finalment, no es reobrirà aquest dimarts.

Segons Adif, a fora del tram Manresa-Terrassa, la xarxa de doble via de Rodalies funciona amb l'anomenat Bloqueig Automàtic Banalitzat (BAB), que consisteix en la presència de senyals i semàfors en els dos sentits de la marxa en cadascuna de les dues vies. Això significa que el maquinista d'un tren pot veure, de cara, els semàfors de la via per on circula i també, igualment de cara, els semàfors de la via contrària, encara que tingui prohibit introduir-s'hi. Així, si, per un error, entra en una via en sentit contrari, es podrà trobar amb un semàfor en vermell i, si el sobrepassa, s'activarà de seguida el sistema de frenada automàtica del tren. Aquest mecanisme funciona quan se sobrepassa qualsevol semàfor de color vermell (també si un maquinista se'l troba en el sentit correcte de la circulació).

En canvi, el tram Manresa-Terrassa, tot i que hi està prevista la instal·lació del BAB, funciona encara amb l'antic Bloqueig Automàtic en Via Doble (BAD), en el qual només hi ha semàfors i senyals en el sentit bo de la circulació, però no en el contrari. Això significa que, si un tren entra en una via errònia (com va passar divendres), no tindrà la possibilitat de frenar-se automàticament, ja que, en el seu recorregut, no creuarà cap semàfor en vermell, ja que els únics que es trobarà afectaran només el sentit invers, és a dir, el sentit correcte.

Fonts d'Adif, però, van voler precisar que l'existència d'un Bloqueig Automàtic Banalitzat en el tram entre Manresa i Terrassa no hauria evitat necessàriament el xoc frontal. De fet, van afegir, s'han donat casos d'accidents ferroviaris a Europa que han succeït «perquè els semàfors estaven erròniament en verd», la qual cosa impedeix l'aturada d'un tren.

De totes maneres, Adif reconeix que, abans de l'accident, ja es tenia previst implantar properament el Bloqueig Automàtic Banalitzat al tram Manresa-Terrassa, ja que és l'únic de Rodalies de Barcelona que funciona amb el sistema de seguretat antic, que ja gairebé no s'utilitza a Rodalies (sí que es manté en línies regionals de Catalunya i de la resta de l'Estat).

En tot cas, afegeix Adif, la investigació de l'accident haurà de determinar per què es va produir un canvi d'agulles a Manresa que va permetre que el tren entrés a la via en sentit contrari i per què aquest error no va ser aparentment detectat ni pel conductor (que no es va aturar) ni pel personal de l'estació de Manresa ni pel Control de Trànsit Centralitzat (que l'haurien pogut avisar telefònicament). El tren, des que va sortir de Manresa, va circular set quilòmetres de forma errònia, fins que va xocar amb un tren en el sentit correcte, que acabava d'arrencar de Sant Vicenç de Castellet sense que ningú de l'estació hagués advertit tampoc de l'incident que ocorria a la via.