Les acusacions i la defensa de Pablo L. M., el surienc de 84 anys que va matar presumptament la seva esposa a ganivetades, van pactar ahir, abans del judici, una condemna de quinze anys de presó. L'home, malgrat que va signar la confessió del crim, no va ser capaç posteriorment de confirmar-la durant el judici, on es va mostrar visiblement trasbalsat. Per aquest motiu, la jutge va suspendre la sessió i va ordenar que sigui visitat per un metge, per determinar si es troba amb facultats per comprendre l'assumpció dels fets. «Sempre ens havíem portat bé, ella i jo», va ser una de les poques coses que va declarar l'acusat, per iniciativa pròpia, davant de la sala, tot afegint que la víctima patia d'artrosi «i estava malament».

El judici, que és previst que duri una setmana, se celebra davant d'un jurat, de manera que, encara que l'acusat admeti el crim i la defensa pacti prèviament una pena amb les acusacions, s'han de practicar igualment totes les declaracions i la resta de proves davant del tribunal popular.

En aquest cas, la fiscalia demanava inicialment 21 anys de presó, però ahir, abans del judici, va pactar una pena de 15 anys amb la defensa i amb l'advocada de l'acusació particular (que representa els quatre fills del matrimoni). L'home, un cop va arribar ahir procedent de la presó de Brians 1, va signar el relat de la sentència pactada, on assumia l'autoria del crim, després de rebre les explicacions de la seva advocada d'ofici.

Un cop es va constituir el jurat i va començar el judici, la magistrada va preguntar a l'acusat si entenia i comprenia tot el que s'havia llegit en les qüestions prèvies. «Jo amb la meva Carmen no hi tenia res en particular. Sempre ens vam portar bé, ella i jo», va dir aleshores l'acusat, sense respondre la pregunta de la jutgessa. I va seguir: «El que passa és que ella estava molt malament, tenia artrosi... s'havia operat. Però ella sempre havia estat al meu costat, i jo al seu costat. Mai no ens havíem portat malament». I va tornar a insistir, a continuació, que la dona «tenia artrosi, tenia de tot, i estava molt malament».

En aquell moment, la jutge el va interrompre i li va tornar a demanar si havia entès i comprès tot el que s'havia llegit al principi del judici. Aleshores, l'acusat li va respondre que sí. A continuació, el fiscal va iniciar el seu interrogatori i va demanar a Pablo L. si sabia que havia signat l'escrit en què acceptava el relat dels fets. I aleshores el processat va respondre: «Jo no he signat ni... però ho comprenc. Perquè ella estava molt malament. Com jo». Quan el fiscal li va tornar a fer la mateixa pregunta, l'acusat li va contestar que el que havia signat «no era tota la veritat» perquè, va afegir, «jo no tenia cap altra opció, perquè estava malalta d'artrosi».

En aquest instant, la jutgessa va suspendre la sessió i va ordenar que l'acusat sigui examinat per un metge forense abans de decidir si es continua o no el judici. «No som forenses nosaltres. Potser ell no comprèn bé l'abast i la consciència sobre el que ara mateix se li està preguntant», va manifestar la jutgessa a les diferents parts. En cas que s'acabi confirmant la condemna de presó, la seva advocada d'ofici va demanar ahir que la compleixi «en un centre de salut mental adequat a les seves circumstàncies».

El crim es va produir la matinada del 7 de febrer del 2017, al domicili on vivien l'acusat i la víctima, Carmen González Ropero, de 79 anys, al carrer Zurbarán de Súria, al barri dels Joncarets.

Segons l'escrit pactat ahir per totes les parts, el processat va atacar la dona amb un ganivet, quan ella estava dormint al llit de l'habitació. L'home va propinar tres punyalades a la víctima a la zona lateral esquerra del tòrax, tot afectant-li zones vitals. Seguidament, l'home es va intentar suïcidar clavant-se el ganivet a l'abdomen.

Els fets van ser descoberts per una filla del matrimoni. Després de l'arribada dels serveis d'emergències, l'home va ser evacuat a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, on va ser operat quirúrgicament. Aquests dos anys ha estat ingressat a la presó de Brians 1.