La Catalunya Central ha estat la primera regió catalana on el departament de Salut de la Generalitat s'ha dotat d'un pla específic d'accidents amb múltiples víctimes, un document que coordina el SEM, els hospitals i els CAP davant de sinistres amb un gran nombre de ferits. Al Bages, es va aplicar per primera vegada el 8 de febrer en l'accident mortal entre dos trens al tram de de Renfe entre Manresa i Sant Vicenç de Castellet, a l'altura de Castellgalí.

L'únic document similar existent fins ara a Catalunya comprèn la ciutat de Barcelona, però no cap regió. «L'objectiu principal del pla és coordinar tots els recursos prehospitalaris amb tots els recursos que són purament hospitalaris, davant d'un accident amb un gran nombre de ferits», explica el fins ara cap territorial del SEM a la Catalunya Central, Josep Maria Soto, que ha estat un dels principals artífexs del document.

Entre aquests recursos, hi ha tant el SEM, que ja té la funció habitual d'atendre víctimes d'accidents, com també les ambulàncies blanques del transport sanitari no urgent, que, malgrat no dedicar-se a emergències, també es poden activar davant d'un accident de gran envergadura en què es necessitin un alt nombre d'efectius. En el pla, també hi ha inclosos tots els centres sanitaris que s'hagin d'activar per atendre els ferits que els arribin en ambulància, és a dir, els hospitals de Manresa, de Berga, d'Igualada i de Vic, el Centre Sanitari del Solsonès i tots els CAP de la regió.

De simulacre a cas real

«Cadascun d'aquests centres ha protocol·litzat primer el seu pla d'actuació intern. I, posteriorment, amb tots aquests documents, hem pogut elaborar un pla d'atenció de múltiples víctimes a la Catalunya Central», explica Núria Puig, gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central.

El pla posa per escrit quins són els recursos que s'han de mobilitzar en funció de l'envergadura de l'accident. Es va posar en pràctica fa un any amb un simulacre al cremallera de Montserrat, que, segons Soto, «va ser un èxit». I, segons constata, «per desgràcia, tot el que vam practicar en aquell simulacre, ho vam haver d'aplicar en un accident ferroviari real, el que hi va haver a Castellgalí fa poques setmanes», afegeix. No era el primer gran sinistre en què s'activava aquest pla a la Catalunya Central (pocs dies abans, s'havia posat en pràctica en un accident laboral a Santa Eugènia de Berga, a Osona), però sí que va ser l'accident més aparatós, ja que hi va haver un mort i desenes de ferits.

«Des del punt de vista ferroviari, l'aplicació del pla va sortir molt bé. La gent està contenta, perquè es va poder posar en pràctica tot el que havíem previst. Res no va ser fruit de la casualitat», assegura Soto. Així, es van enviar una gran quantitat d'efectius del SEM i de Transport Sanitari tant al lloc de l'accident com a l'estació de Renfe de Manresa. Després d'una valoració inicial dels ferits al lloc dels fets i d'una atenció primària, els més lleus van poder anar a peu fins a l'ambulància al mateix lloc (i, en alguns casos, van poder ser portats en l'autobús). En el cas dels més greus, o els que tenien problemes de mobilitat, van ser traslladats en un tren fins a l'estació de Manresa, on també van ser atesos. Metges i infermers de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa també es van activar per atendre després els ferits que necessitaven ser hospitalitzats.

«Malgrat que tot això estava escrit, quan hi ha un accident així, tothom respon, i molta gent s'ofereix a treballar per atendre els ferits», elogia la gerent de CatSalut a la Regió Centre, Núria Puig. «És excepcional la resposta que tenim de la gent. És molt important que els ciutadans sàpiguen que la xarxa funciona», afegeix Josep Maria Soto, que destaca que «a la regió tenim professionals excel·lents».