La magistrada que instruïa el cas de les càrregues policials de l'1-O a l'escola de Castellgalí, que van acabar amb 16 persones ferides, ha arxivat la causa, ja que no aprecia que hi hagués un «excés» en l'ús de la força per part de la Guàrdia Civil. Els denunciants ja han anunciat que recorreran l'arxiu. Aquesta és la primera de les causes presentades per les càrregues policials al Bages per l'1-O que s'arxiva.

En la resolució, la jutgessa assegura que l'actuació de la Guàrdia Civil «és compatible amb l'ús de la força mínima imprescindible de qui s'enfronta a les forces d'ordre públic en un moment de tensió» i descarta que hi hagués cap «excés policial» i que hi pugui haver responsabilitats penals per part dels agents. En aquest sentit, assegura que els agents «es van trobar una multitud (entre 150 i 200 persones) asseguda a terra amb els braços entrellaçats amb el clar propòsit d'obstaculitzar o impedir l'entrada al centre de les forces de l'ordre». Segons la jutgessa, l'actitud dels concentrats «no pot qualificar-se de cap manera d'innòcua en termes jurídics».

En declaracions a aquest diari, el coordinador dels advocats voluntaris de l'1-O al Bages, David Casellas, assegura que recorreran l'arxiu a l'Audiència de Barcelona. Afegeix que en el cas que l'Audiència mantingui l'arxiu, no descarta instàncies superiors com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè considera que «s'ha vulnerat la tutela judicial efectiva» perquè no s'han practicat totes les diligències sol·licitades. En aquest punt recorda que ja es va haver de recórrer a l'Audiència la negativa de la instructora a practicar algunes de les proves i, en alguns casos, va obligar a acceptar-les. Afegeix que, «ara, no ens podran dir que no és el moment de presentar el recurs» perquè «ara la jutge ja ha valorat que no hi ha delicte» per part dels agents.

D'altra banda, els advocats reclamen que s'investiguin com una sola causa les diferents càrregues al Bages. A part de Castellgalí, l'1-O, la Guàrdia Civil va carregar a Fonollosa, a l'IES Quercus i l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada i a Callús. Casellas considera que quan es practiquin «determinades diligències i s'obtinguin determinats informes que fins ara no han pogut tenir, pot resultar que se'n derivi que hi havia una instrucció ordenada per instàncies superiors» i no presentar un recurs per l'arxiu del cas podria fer que els fets de Castellgalí quedessin fora d'enjudiciament.

De moment, falta per testificar el tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir l'operatiu al Bages, que és previst que ho faci l'abril, i tampoc s'ha resolt el recurs que va presentar la mateixa defensa a l'Audiència després que la jutge no acceptés la petició que s'unifiquessin les cinc causes del Bages. En tots dos casos, recalca Casellas, hi ha una relació amb el cas de Castellgalí i per això «tècnicament» no pot decretar el sobreseïment.