«Hi ha 12 propietaris que no hem cobrat pel bosc cremat». Els propietaris de la casa Campdeparets, a cavall d'Olvan i la Quar, són uns dels que han quedat fora de tot el procés, que ara ha acabat tot el recorregut judicial, tal com ja va avançar dimecres Regió7. Hi ha 117 propietaris que han cobrat o cobraran les indemnitzacions d'Endesa dictades en la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona el 2015 i ratificada ara al Suprem, perquè aquest tribunal d'última instància ha desestimat els recursos «per infracció processal i de cassació».

Durant la instrucció de la causa civil a l'Audiència de Barcelona (abans n'hi havia hagut una de penal que va absoldre els representants d'Endesa) el jutge va demanar als agents rurals que delimitessin les afectacions en un mapa, i va ser aquell mapa el que va marcar la sentència final, segons ha explicat l'advocat berguedà Climent Fernández. Es va establir un inici de l'incendi a Gargallà, amb una gran afectació, i un altre a Barbats (Casserres), i es van delimitar unes àrees d'afectació que pràcticament dividien la massa forestal cremada a partir del riu Llobregat. Els del marge esquerre del Llobregat (finques de Gironella, Olvan, Sagàs i la Quar) no han cobrat indemnitzacions pel bosc cremat.

La divisió no es va acabar d'entendre per part d'uns propietaris que van poder veure en alguns casos com la gran massa de foc saltava la carretera C-16 (l'eix del Llobregat) i també el riu Llobregat, segons explica una testimoni dels 12 propietaris que no han cobrat. A l'hora de la veritat, però, el que queda clar és que la via judicial que havien seguit aquests propietaris va quedar tallada per la sentència del 2015, i ara el seu cas ja no ha arribat al recurs del Suprem. «Ens feliciten perquè es parla dels afectats dels incendis del 94 en general, però nosaltres no hem cobrat d'Endesa», explica aquesta afectada.

La delimitació era com a mínim complicada. Les finques es toquen les unes amb les altres, la massa cremada forma un continu de moltíssimes hectàrees i separar per l'origen d'ignició era una feina difícil. Però les parts acusadores no van poder convèncer el tribunal. Aquests propietaris no han cobrat res pel seu bosc cremat. En tot cas, com va passar amb aquesta família que té com a casa pairal Campdeparets i que ara viu a Cal Roig d'Olvan, va rebre alguns ajuts de la Generalitat per refer les cases afectades pel foc i les instal·lacions ramaderes, i també va rebre les indemnitzacions de les asseguradores segons la cobertura de cada cas. Aquests afectats mantenen «que el foc venia de Casserres i va saltar la carretera i el riu».

En el cas de Campdeparets l'afectació «va ser molt important», perquè és en un lloc aïllat, amb moltes zones a la vora de difícil accés. «En alguns punts va cremar 13 dies seguits», perquè els Bombers ens deien que no podien enviar-hi més mitjans perquè hi havia molts focs alhora arreu del país.

«A nosaltres se'ns va cremar tot el bosc. Jo celebro que altres propietaris hagin cobrat o cobrin, però també està bé que se sàpiga que els d'una part no hem cobrat». A la propietat de Campdeparets, la massa forestal pràcticament era de pi. «Era un bosc que en aquell moment, a diferència d'ara, encara es pagava», assegura aquesta afectada. La família tenia activitat ramadera, que també es va veure molt afectada, a la finca de Cal Roig. Aquí, justament, l'àvia de la família va passar moments molt complicats perquè «les flames van envoltar la casa, on ella era sola. Ho va tancar tot i es va quedar a dins. Els coberts es van cremar tots, la zona de porcs, la de conills... però la casa es va salvar, i l'àvia també». La resta de membres de la família estaven intentant apagar les flames a altres punts de la finca, però el foc va córrer més que ells i els va arribar a la casa.

25 anys després aquesta família pot dir que es va anar refent, que va tornar a treballar per recuperar part del que havia perdut, tot i que el bosc no ha tornat a ser el que era el 1994. Aquesta veïna considera que amb tota la indemnització que s'ha hagut de pagar es podria haver fet una revaloració, i sense haver d'incrementar la xifra final no haver deixat ningú al marge, però la justícia té en compte les responsabilitats que es poden atribuir de manera directa.