El cap de Mossos diu que en la protesta del 20-S a Manresa va contactar amb la Guàrdia Civil

Les multitudinàries protestes del 20-S i del 3-O van ser una de les qüestions destacades en l'interrogatori a Pla. En referència a la possible actuació dels antidisturbis en la protesta, en la qual van participar unes 7.000 persones, el cap dels Mossos va afegir que «hauria estat desaconsellable perquè els manifestants no tenien cap intenció d'assaltar la caserna». Els agents dels Mossos van crear un cercle de seguretat amb agents de seguretat ciutadana que tothom va respectar. També hi havia 14 antidisturbis, però a la Catalunya Central no hi havia tots els agents d'aquesta unitat perquè n'hi va haver que es van traslladar a la gran manifestació de Barcelona. En aquella jornada també hi va haver protestes a Berga i a Vic.

Pel que fa a la manifestació a Manresa del 3-O, dos dies després del referèndum, Pla també va destacar que la seguretat a la caserna de la Guàrdia Civil estava garantida perquè, a part del cercle de Mossos, també n'hi havia dels Bombers i dels mateixos manifestants. «A més, ens havien garantit que seria pacífica», va assegurar el comissari.

Desmentiment de la passivitat

El cap dels Mossos d'Esquadra a la Regió Central va voler deixar clar ahir en el judici del procés que el cos va acatar la prohibició del Tribunal Constitucional per impedir la celebració del referèndum. La declaració del comissari anava encaminada a desmentir les veus crítiques contra els Mossos que els impliquen en l'1-O i al·leguen que en van facilitar la celebració amb la passivitat dels agents que, de bon matí, es van desplaçar als col·legis electorals. «Per a nosaltres va suposar una esforç enorme i no estàvem capacitats», afirmava Pla en resposta a l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero.

El testimoni de Pla era important perquè és l'únic comissari regional que declararà en el judici i la seva presència en la vista oral va servir per saber com es va configurar l'operatiu de la policia catalana. Per convèncer el tribunal de la dimensió del desplegament a la Catalunya Central, el comissari va dir que en l'operatiu de les comarques de les quals ell és responsable feien falta 570 agents, però només en disposava de 385. «Per aquest motiu me'n van enviar 316 de la unitat central de Sabadell. A part, no teníem portàtils ni vehicles suficients. Vam haver de llogar vehicles i els agents que es van afegir van portar els seus portàtils», va afirmar el cap de la policia catalana a la regió.

La dimensió del desplegament responia al fet que a les comarques centrals hi havia 285 punts de votació. Fins i tot no hi havia uniformes per a tots, i algunes de les parelles d'agents que es van desplaçar als col·legis al matí va haver d'utilitzar pitets per sobre de la roba de paisà. «Eren agents, però, que no podien ajudar els de forces d'ordre públic perquè no estan capacitats i no disposaven de l'equipament necessari», va afegir.

La Catalunya Central té sis equips d'antidisturbis, i en la jornada de l'1-O van treballar tots. En total eren 43 agents. «Aquestes unitats van intervenir en cinc col·legis electorals i vam rescatar urnes, paperetes i sobres. En total, els Mossos van tancar els 15 col·legis», va remarcar. Pla va assegurar que l'1-O la policia catalana no va rebre «cap ordre» per part de l'exconseller Joaquim Forn: «Mai vaig rebre cap ordre, ni el major Trapero l'hauria admès ni ens l'hauria ordenat, i mai els comissaris hauríem complert aquest tipus ordre». En aquest sentit, va emfatitzar que tots els caps regionals tenien les mateixes instruccions. «Ens hi jugàvem el prestigi, la continuïtat com a cos», va afegir.

Incidents al Pont de Vilomara

Pla va explicar que va haver de destinar fins a quatre unitats d'antidisturbis a un col·legi del Pont de Vilomara l'1-O perquè hi havia una concentració de persones «d'ultradreta» que feien «llançaments» al centre de votació. El ministeri públic va insistir sobre si la major part de les intervencions s'havien fet quan no hi havia ningú als centres, però el comissari va respondre que no li constava.