La pregunta del jutge Manuel Marchena a Jordi Pesarrodona, «què té entre les mans?», era una advertència. Amb un to seriós, semblava que en realitat l'avisés que a la sala del Tribunal Suprem no estan permeses les bromes després que el testimoni bagenc digués a l'inici de la declaració que és comediant. El conegut pallasso, i regidor, de Sant Joan de Vilatorrada tampoc estava per bromes, però sí reivindicatiu. Més enllà de la seva narració de l'1-O al municipi, va jugar amb els símbols. Ell va ser un dels set bagencs que van declarar ahir al matí i la seva declaració va esdevenir la que més expectació va crear.

Durant l'estona que va estar sotmès a les preguntes dels advocats, tenia sobre la taula el nas de pallasso, «l'eina de treball» que, sempre que pot, reivindica com a símbol de llibertat. «He notat Marchena nerviós quan m'ha fet la pregunta. Crec que temia que em posés el nas de pallasso en qualsevol moment i en veure que no portava res s'ha mig calmat», explicava Pesarrodona en finalitzar la sessió del matí.

El regidor i comediant santjoanenc tenia clar el paper que hi jugava des de l'inici. «Un pallasso declararà al costat d'un advocat, quin privilegi», deia en arribar al Tribunal Suprem. Ho deia en referència a l'advocat David Casellas, i és que Pesarrodona va declarar juntament amb el lletrat bagenc, a diferència de la resta de testimonis, perquè continua investigat pel Jutjat 2 de Manresa.

Però en un dia en què Marchena va començar la jornada especialment dur, reiterant contínuament als testimonis que no entressin en valoracions personals, també semblava que se li estava a punt d'acabar la paciència quan el bagenc va afirmar que «el nas de pallasso simbolitza la pau i el diàleg». En aquest moment, a més, els membres del tribunal parlaven entre ells. Però aquests diàlegs, que no arriben ni a xiuxiueig, no queden registrats en el llibre de sessions.

El nas, a més, era sobre una bossa amb el missatge «no podran empresonar els nostres somnis». Pesarrodona portava unes vambes grogues i a la samarreta que duia posada hi havia dibuixat, precisament, un nas de pallasso gran dins d'una gàbia. «Crec que els molestava una mica que un comediant declarés», explicava ja fora del Tribunal Suprem.

Els testimonis del Bages que van viure l'1-O i que el poden explicar amb una fotografia pràcticament exacta un any i mig després, hauran gravat a la seva memòria, també, la vella sala del Suprem on es du a terme la declaració. Els bancs, la taula, seure davant del tribunal, la fiscalia i els presos, als quals tot i tenir-los a pocs centímetres no van poder ni donar les mans.

L'alcalde de Callús també va declarar com a testimoni per narrar com la Guàrdia Civil va usar, sense justificació, la força contra els ciutadans. Era a l'escola Joventut l'1 d'octubre. «Els vaig demanar una autorització per entrar a l'escola, la seva resposta va ser 'ataquem per la dreta' i em van tirar a terra», va explicar un Badia que en tot moment va defensar l'actitud pacífica dels seus veïns.

El batlle va relatar com va intentar, sense èxit, parlar amb el responsable de l'operatiu policial: «Vaig ser a l'escola parlant amb la gent i abans de les 10 em van dir que venia la Guàrdia Civil. Com a alcalde vaig anar a trobar-los. Hi havia una persona que anava a davant i em vaig dirigir a ell. Li vaig dir que on anaven, li vaig demanar l'autorització i em va dir que ell només tenia instruccions orals de la jutge. Vaig creure que amb això no era suficient i, mentre estàvem parlant, va fer mitja volta, es va dirigir al guàrdia que anava amb defensa i li va dir 'ataquem per la dreta i obrim passadís'».

Seguidament, es va produir la coneguda imatge de l'empenta a l'alcalde, que va caure a terra davant la indignació dels veïns: «En veure aquesta actitud, em vaig posar al davant i em van tirar a terra. Algunes persones em van ajudar a aixecar i ja vaig veure com carregaven contra els meus veïns. I dic carregant perquè estaven usant la força per aclarir una zona, que és la definició d'una càrrega policial. Hi van estar un quart d'hora o vint minuts fins que van entrar, es van endur el material electoral i van marxar del poble». Joan Badia va defensar en tot moment que els veïns de Callús tenien una actitud pacífica.

Els citats que provenien de la Catalunya Central es van desplaçar en AVE al matí. Van sortir en el tren de les 7:04 hores de Lleida i van arribar a un quart de 10 a l'estació d'Atocha, des d'on van agafar un tren de Rodalies fins a l'estació de Recoletos, al costat el Tribunal Suprem. Van arribar quan faltaven menys de 30 minuts per iniciar la sessió. Amb ells, viatjaven familiars i amics, com el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié. Els testimonis i els citats entren per portes diferents, i ahir els acompanyants no sabien si podrien entrar a la sala per la llarga cua que hi havia. Finalment hi van poder accedir.

Un cop els testimonis es van identificar a l'entrada, va començar l'espera fins al moment en què el tribunal els cridava per declarar. El lloc d'espera és un passadís, on Pesarrodona ahir, amb el seu tarannà afable, animava i parlava amb la resta de citats en un intent que la llarga espera fos més agradable. «Tinc la sensació d'alleujament i també de deure complert, per la dignitat de tot el que vam fer l'1-O», destacava l'alcalde de Callús, Joan Badia, un cop va haver declarat. La testimoni bagenca que estava més nerviosa era la veïna de Fonollosa, Magdalena Clarena. «Quan em van demanar declarar, no ho tenia clar al principi, però al final em vaig dir a mi mateixa que ho havia de fer, pels que estan acusats i perquè no hi ha dret en tot el que van fer aquell dia al poble», destacava. Tots explicaven, excepte els lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa que van testificar ahir, la sorpresa i l'impacte d'entrar a la sala del Tribunal Suprem i veure tots els magistrats a la sala.

El TSJC també impacta

L'advocada Sílvia Carmona, que ahir va declarar, deia contràriament que als lletrats citats no els va sobtar tant. «Nosaltres ja anem habitualment a sales judicials, i la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya impacta més perquè les cadires on seuen els jutges estan més amunt i imposa», explicava.

En acabar la sessió, familiars i amics esperaven els bagencs al carrer per felicitar-los i agrair-los que haguessin narrat què va passat al Bages el dia del referèndum. Els advocats que els havien citat també estaven satisfets.

Els coneguts advocats

No és habitual que els advocats dels casos jutjats siguin coneguts, però en l'1-O gairebé ho són tant com els mateixos jutjats. Tot i que l'accés al tribunal no és ubicat en un carrer gaire freqüentat, en oposició al transitat passeig de Recoletos, que és just a l'altra banda de l'edifici, a cap vianant li passava inadvertit que algun esdeveniment important tenia lloc a l'interior per la quantitat de tanques i grups d'agents de la Policia Nacional que custodiaven el punt d'entrada. Abans de l'arribada dels bagencs, a dos quarts de 10, van començar a desfilar els ja coneguts advocats de la defensa i Santi Vila, l'únic acusat que està en llibertat.