15 de maig de 2019
15.05.2019

Set bagencs afirmen en una sessió crispada al Suprem que els votants van ser pacífics

El manresà Matamala va ser un dels testimonis que van portar el tribunal que presideix Marchena a sentir-se «molest i provocat»

15.05.2019 | 00:28
Set bagencs afirmen en una sessió crispada al Suprem que els votants van ser pacífics
Set bagencs afirmen en una sessió crispada al Suprem que els votants van ser pacífics

La comarca del Bages va centrar ahir bona part del protagonisme del judici de l'1-O al Tribunal Suprem, des de la voluntat de Lluís Matamala de declarar en català –el jutge Manuel Marchena no ho va permetre– fins a una crítica final dels magistrats de l'alt tribunal, que van fer arribar el seu malestar a la defensa de Jordi Cuixart (els advocats Marina Roig i Benet Salellas), que, de fet, eren els que havien aportat com a testimonis set bagencs, quatre advocats, dos polítics agredits (el regidor de Sant Joan Jordi Pesarrodona i l'alcalde de Callús, Joan Badia) i la veïna de Fonollosa que va acabar amb el canell trencat, Magdalena Clarena. Els advocats van actuar de voluntaris del Col·legi d'Advocats de Manresa l'1-O, assessorant en els col·legis electorals.

El jutge Manuel Marchena va marcar una línia inflexible des de l'inici de la sessió. Els primers testimonis oferien una valoració dels fets que van presenciar i donaven dades que, segons el magistrat, no aportaven «res rellevant al cas». I amb el primer citat de la comarca del Bages, l'advocat Lluís Matamala, va tenir una conversa inicial pujada de to. Matamala va pronunciar el «prometo» dir la veritat en català i després va demanar fer la seva declaració, també, en la seva llengua. Marchena va ser taxatiu: «Vostè contestarà en castellà, i si no és així ja es pot aixecar i marxar, i assumeixi les conseqüències legals que comporta».

La següent enganxada va tardar pocs segons. L'advocada Marina Roig va iniciar l'interrogatori i Matamala va treure unes anotacions. «Si introdueix un element de debat nou serà expulsat. Si té algunes notes, posi-les a la taula del costat i ara respongui les preguntes de la senyora Roig», va dir Marchena amb to irat.

Matamala va assegurar que a l'escola Joncadella hi van arribar 10 furgonetes de la Guàrdia Civil i que no hi va haver insults ni cops per part dels concentrats. «Hi havia més de 400 persones. Quan els agents en van treure a 3 o 4 màxim de la porta, van desistir i van marxar», va relatar. Abans, però, van lesionar tres persones: «Sí, com a mínim vaig veure tres ferits, un d'ells és Jordi Pesarrodona, que el van picar als testicles fort, un altre senyor que va estar temps de baixa i un altre que, defensant la porta, gairebé va perdre el dit».

Tot seguit van declarar la resta de lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa que van oferir assessorament legal a votants l'1-O. Tots ells van explicar que la Guàrdia Civil va actuar violentament sense justificació a Fonollosa, Callús, Castellgalí i Sant Joan de Vilatorrada.

«'Famosito', vingui aquí»


Jordi Pesarrodona, que el 20 de setembre es va plantar davant la porta de la conselleria d'Economia amb un nas de pallasso, està convençut que la Guàrdia Civil va acudir a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada l'1-O perquè sabien que hi era. Els agents, segons va explicar davant del jutge, el recordaven de la fotografia amb el nas vermell. El pallasso i regidor d'ERC també va relatar com va rebre quatre cops de porra a la zona testicular i va assegurar que la Guàrdia Civil va actuar perquè hi era ell. Els agents el van cridar com el « famosito».

Crispació


El tribunal que jutja l'1-O al Suprem va criticar durament l'estratègia de la defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, amb els testimonis que aquest dimarts va portar a declarar, entre ells el portaveu d'Escoles Obertes, Ramon Font, la filòsofa Marina Garcés i els quatre lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa que van estar prestant assessorament jurídic el dia del referèndum.

Fonts del tribunal deien ahir que els magistrats havien expressat «un profund malestar» per l'estratègia de defensa de Cuixart i van assegurar que el comportament de «testimonis i advocats és intolerable i una provocació». «El seu comportament voreja els límits del codi deontològic de l'advocacia», segons aquestes fonts. Una valoració que seria unànime entre els set magistrats de l'alt tribunal.

Les topades entre la defensa del president d'Òmnium Cultural i el president del tribunal han estat una constant els últims dies. Marchena ha tallat respostes de testimonis quan ha considerat que la seva declaració s'encaminava cap a una valoració de caràcter polític i ha declarat impertinents preguntes dels advocats que creia que anaven en aquesta mateixa direcció.

La defensa de Cuixart va denunciar «una vulneració de drets fonamental continuada» quan Marchena no va permetre a la testimoni respondre la pregunta de quin missatge va traslladar en la roda de premsa de presentació del moviment En Peu de Pau, i Salellas va acabar aquí les preguntes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Necrològiques                 Altimia

 
Més necrològiques >>

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2019 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2018/19