Entre els bancs del públic de la sala del Tribunal Suprem quedaven pocs espais buits, ahir. Els bagencs els van omplir. Lletrats i periodistes que segueixen habitualment el judici afirmaven que és inusual veure tanta gent en una jornada ordinària i que, normalment, qui vol assistir en una sessió ho aconsegueix. Ahir, però, una vintena de bagencs, entre familiars i coneguts dels testimonis de la comarca, no es volien perdre la compareixença dels qui anaven a narrar com es va viure l'1-O al Bages. Afirmaven haver-hi anat perquè els citats tinguessin escalf i per donar-los ànims amb la seva presència.

A la sala hi poden entrar unes cent persones de públic, tenint en compte les localitats reservades per a les famílies dels acusats i els periodistes. Fins uns minut abans de les 10 del matí, alguns bagencs no tenien clar que finalment poguessin entrar, però ho van aconseguir. Hi havia persones que esperaven des de primera hora del matí. Magali Ribalaiga, veïna d'Artés de 70 anys, va arrencar el cotxe dilluns a les 11 de la nit en direcció a Madrid. En el cotxe hi viatjava el també artesenc Ramon Creus i la manresana Mercè Casas. No es volien perdre la jornada. «He conduit tota la nit i hem arribat a les sis del matí», explica Ribalaiga. Volien ser-hi a primera hora del matí per assegurar-se un lloc on seure dins de la sala quan obrissin les portes. Ribalaiga no era la primera vegada que assistia al judici i confessava orgullosa que va anar-hi per Sant Jordi, dia en què va portar roses per als polítics que estan sent jutjats. «Ens van dir, llavors, que gràcies a les roses havíem canviat l'olor de la sala», explicava ahir. «Quan entro a la sala sempre penso que és molt rància», afegia, mentre els seus companys de viatge destaquen que els hi havia semblat «molt austera». Casas era la primera vegada que hi anava i va decidir passar-se la matinada al cotxe i ser present al judici per «solidaritat». «He vingut perquè volia donar suport a l'advocat Jordi Matalama, al Jordi Pesarrodona i a la resta de citats», assegurava ahir en la pausa de mig matí del judici. Ramon Creus hi va anar sobretot per poder «saludar» els polítics acusats i els lletrats, a part de «donar suport als bagencs que declaraven», però després de tantes sessions considerava ahir, després de sortir de la sala, «que el judici és com un disc rallat».

També hi va assistir l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, que ja va declara la setmana passada en el judici del procés. Ahir, però, hi va anar com a públic per donar suport a les veïnes del municipi Magdalena Clarena, lesionada per l'actuació de la Guàrdia Civil, i Mercè Torras, testimoni que estava al centre de votació com a assessora del Col·legi d'Advocats de Manresa. «Avui ha sigut molt diferent perquè he estat conscient del que passa aquí dins. Quan vaig venir a declarar no n'era. Vaig estar més set hores esperant, l'altre dia», explicava.

A l'interior de la sala, el públic a vegades parla en veu baixa amb els que tenen més a prop i, per si no eren conscients que a la vista oral cal estar en silenci, hi ha personal de la sala i Policia Nacional que recorden contínuament que cal estar atents.

Entre els bagencs, ahir també hi era present Ester Plans, delgada a la Catalunya Central d'USTEC, el sindicat català del sector de l'ensenyament. «He vingut a donar suport a Ramon Font, portaveu nacional de la USTEC per la Jornada d'Escoles Obertes, per donar força als centres. També he vingut a veure companys de pobles del voltant d'escoles on van agredir ciutadans», explicava. Plans, que va arribar a Madrid dilluns a la nit en tren, deia que entrar a la sala li va provocar «molt de respecte», i per aquest motiu destacava que «els testimonis han estat molt valents a l'hora de declarar».