El regidor de Cultura en funcions de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, serà jutjat per desobediència al Tribunal Constitucional respecte a la suspensió del referèndum de l'1-O.

Pesarrodona és acusat per la fiscalia de Manresa en el marc d'una investigació oberta d'ofici pel jutjat d'instrucció 2 de Manresa arran dels fets de l'1-O del 2017.

En declaracions a Regió7, Pesarrodona atribuïa el fet que acabi anant a judici a «una revenja» per la foto amb el nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil el 20-S. En aquest sentit, assegurava que «la foto icònica no me l'han perdonat mai, i no em podien acusar per aquella imatge perquè els cauria la cara de vergonya però d'alguna manera havien de venjar-se i ara m'envien a judici».

De fet, ell mateix recorda que el col·legi electoral on ell era l'1-O «no depenia de la regidoria de Cultura ni hi tenia res a veure», i que «és la mateixa Guàrdia Civil qui em crida i em nomena interlocutor. I això té un nom: persecució, revenja, venjança i, al mateix temps, és un escarment per al poble català».

La fiscalia demana per a Pe- sarrodona les màximes penes que preveu el Codi Penal per aquest delicte: 12 mesos de multa, a raó de 15 euros diaris, i dos anys d'inhabilitació per a l'exercici de qualsevol càrrec públic.

La defensa de Pesarrodona explica que les penes que demana el ministeri públic per al regidor bagenc van fins i tot més enllà que la demanada, pels mateixos fets, per als exconsellers del Govern de la Generalitat de Catalunya Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que estan sent jutjats al Tribunal Suprem. Per a ells, les penes demanades per part de la fiscalia per desobediència són de 10 mesos de multa i un any i vuit mesos d'inhabilitació.

L'acusació, però, no espanta Pesarrodona, que afirmava que «seguiré amb fermesa, sempre dintre de la desobediència activa, en peu de pau i amb aquest pacifisime que tenim el poble català», i afegia que «si el que volien és ensorrar-me, no ho aconseguiran, perquè això em fa més fort que mai», i insistia que el seu cas «és com si portessin a judici els dos milions de persones que van votar l'1-O». També assegurava que, tal com han afirmat presos independentistes, «no ens defensem de res», sinó que «acusem l'Estat d'aquest embat indiscriminat que ens estan fent».

La defensa de Pesarrodona avança que demanarà la seva lliure absolució perquè les conclusions provisionals de la fiscalia «responen a un relat fictici respecte de la realitat, i a un retorçament del dret que pretén criminalitzar l'exercici de la desobediència civil i dels drets a la llibertat d'expressió, manifestació i reunió». També considera que el judici servirà per «posar en evidència l'ànim de revenja a què ha estat sotmès Jordi Pesarrodona des que es va convertir en icona de l'acció de protesta pacífica al nostre país, i víctima de la repressió policial de l'1-O».

La defensa de Pesarrodona destaca que en el seu cas hi ha un canvi de criteri de la fiscalia respecte dels alcaldes de Callús, Joan Badia, i de Fonollosa, Eloi Hernàndez, que, malgrat que el jutjat d'instrucció número 2 de Manresa també va ordenar investigar-los d'ofici, la fiscalia no els va acusar de desobediència pel referèndum de l'1-O. Ara per ara, la defensa de Pesarrodona encara està pendent de presentar el seu escrit de defensa davant del jutge d'instrucció i serà un cop s'hagi finalitzat aquesta fase, que el cas passarà al jutjat penal, que és el que celebrarà el judici, en una data que encara s'ha de determinar.