La PAHC Bages va anunciar ahir al migdia que s'ha ajornat fins al proper 22 de juliol el desnonament previst per a ahir al matí al carrer de Sant Bartomeu número 39 de Manresa del Juan Carlos. Membres de la plataforma es van concentrar a l'entrada de la casa ocupada on viu l'afectat una bona estona abans de les 12 del migdia, que és l'hora a la qual estava previst que hi arribés la comitiva judicial acompanyada per Mossos d'Esquadra, després de difondre per les xarxes que, via jutjats, no s'havia pogut aturar.

Finalment, cap a 2/4 d'1 del migdia, la plataforma va fer l'anunci que el desnonament s'havia aturat fins al 22 de juliol.

Per a avui al matí hi havia previst un altre desnonament a Manresa, en aquest cas al carrer del Puigcardener número 3. L'afectada és una dona, Gloria Patricia. A diferència del d'ahir, aquest es va poder aturar al jutjat gràcies a l'informe social aportat per l'advocada de la dona.

Propietat del 'banc dolent'

Segons informació de la PAHC, ambdós habitatges són propietat de la Sareb, coneguda com el banc dolent. Les mateixes fonts van insistir a destacar que el tema dels desnonaments s'ha cronificat, en el sentit que n'hi ha que s'han anunciat i aturat fins a cinc vegades, amb la pressió que això comporta per a la família afectada, que ha de fer i desfer les maletes i les bosses diverses vegades, sempre amb la por al cos de quedar al car-rer.

Les mateixes fonts recalquen que aquest problema, dramàtic per a qui el pateix, que no sembla tenir aturador i que és un punt negre per a qualsevol ciutat i un element d'enorme complexitat al qual han de fer front uns Serveis Socials sovint sobrepassats, és fruit de no tenir habitatge públic. Com a dada, aporten que, «a Europa, la mitjana de l'habitatge públic és del 21 o 22%», amb ciutats com Berlín que poden arribar a doblar aquesta xifra, mentre que a Manresa «no arriba a l'1%». El resultat és que persones que no poden pagar un lloguer acaben ocupant pisos buits.

Les fonts de la plataforma antidesnonaments retreuen a l'Ajuntament de Manresa que no utilitzi la capacitat que té per multar els bancs amb pisos buits -que s'ha de dir que ja ha fet servir en més d'una ocasió- per multar la Sareb, la Societat de Gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària.

Aquesta societat anònima el que fa és gestionar actius transferits per les quatre entitats nacionalitzades (BFA- Bankia, Catalu-nya Banc, NCG Banc-Banc Gallego i Banc de València) i per les entitats en procés de reestructuració o de resolució segons el que preveu la Llei 9/2012 (Banc Mare Nostrum, CEISS, Caja3 i Liberbank). La Sareb està participada en un 55% per capital privat i en un 45% per capital públic a través del FROB, que és l'organisme que també es va fer càrrec dels bancs rescatats.