16 de juliol de 2019
16.07.2019

OPINIÓ | Cada cop que miro les notícies

15.07.2019 | 22:54

És diumenge i estic treballant. Miro el mòbil i tinc uns quants missatges, amigues, companyes, germanes que ens passem entre nosaltres notícies gairebé en secret per plorar juntes. Aquesta nit hi ha hagut una violació en grup a Manresa. I el que ha vingut després ja quasi no ho recordo amb claredat. Em tremola tot i em comença a fer mal el cap, és estrany però dins meu les coses s'acceleren molt ràpid. Vull plorar, cridar; de ràbia i d'impotència, de sentir-me com a dona tan vulnerable i dèbil a la seva vista ara mateix. Als ulls del llop. I el cervell em va a cent i no puc parar de pensar i començo a tenir punxades a la part dreta del cap i de cop m'adono que no sé quanta estona fa que estic serrant tan fort les dents que m'estic fent mal. I la ira que sento dins meu seria capaç de tornar a descarregar aquests 46 litres d'aigua que han caigut avui [diumenge] en un sol minut, per rentar-nos totes d'aquest dolor que ens acompanya dia i nit. Netejar-nos, fer net, despullar-nos d'aquest patiment constant i arreu.

I instintivament, mentre milers de pensaments fugaçment violents em travessen la ment com si fossin agulles, començo a fer repàs. A fer llista, i penso en totes les dones del meu voltant, les més properes, les menys conegudes i repasso entre flaixos el que hem viscut, on eren ahir a la nit [la de dissabte a diumenge] (si és que ho sé) i on som ara i com deuen estar. Quina merda. I la mirada a voltes se me'n va a mirar al ramat tots aquests mascles, llops amb pell de xai que ens envolten, i em sento tan insegura ara mateix que m'agradaria no haver-me de creuar amb cap home en molts dies. Quants cops dec haver pensat això?

I la ràbia i la ira comparteixen espai dins els repics del meu cap amb la tristor, amb una amarga sensació de desesperació de no saber què més fer perquè això s'aturi ara i aquí i cap més dona pateixi cap tipus d'agressió arreu del món. Ara mateix, ja!

I tota aquesta allau de pensaments, de sensacions, ens afloren a totes i només espero a sortir de treballar per abraçar-nos sota aquesta lluna gairebé plena, per donar-nos força per continuar, un dia més, sobrevivint a aquesta merda de patriarcat que fa milers d'anys que viu encastat en els nostres cossos i en les nostres ànimes.

Però sobretot, encastat en les vostres, joder, en la de tots els homes que, conscients o inconscients, reproduïu tot allò que us han ensenyat, tot el que per sentiment de pertinença a un grup faríeu, totes les bromes que rieu, tots els actes que no condemneu, tots els pensaments, comentaris i mirades que ens feu, tots els tocaments «involuntaris» davant una barra de bar, les intimidacions i la naturalitat amb la qual viviu que les vostres amigues, germanes, mares, filles, àvies o companyes hagin patit en un 80% alguna agressió a la seva vida. Amb quina naturalitat us espolseu les responsabilitats com a homes quan sentiu que es denuncia de mitjana una violació cada 5 hores i mitja. Per què, és clar? vosaltres mai ho faríeu. Al final, cada cop més veig que els dos bàndols, els dos equips, estan decidits i que aquesta guerra (pensada com un mer joc d'escacs per alguns) no s'acabarà mai fins que nosaltres, les dones, fem un pas endavant. I que per molta por que sentim, siguem capaces de transformar-la i defensar-nos amb totes les forces que ens neixen de dins; la força de totes aquestes dones que heu cremat, assassinat, silenciat, maltractat i invisibilitzat durant tota la nostra història.

Perquè una cosa tinc ben clara, i és que la vostra dominació i privilegis, homes, només és possible en un sistema que posa al centre la producció sense límits, la barbàrie. I sou tan còmplices que als «reis i dames» de la partida (rics) els és ben igual si sou peons, cavalls, alfils o torres mentre reproduiu el sistema de dominació que han muntat en aquest tauler anomenat món globalitzat. De privilegis, i de total impunitat. Perquè, en el seu món de fer diners, nosaltres som mers objectes per aconseguir-ho, per utilitzar quan els plau, quan necessiten cures, quan necessiten treball domèstic gratuït per aguantar-ho tot. I aguantar-ho tot és portar una llosa a l'esquena.

El dia que entenguem que hem de lluitar per la vida, canviaran moltes coses, i no serem mai més esclaves de res ni de ningú.

Dones, germanes meves, amigues, companyes, conegudes, defensem-nos amb les urpes i amb les dents!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

L'últim El més llegit

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2021 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya