Des de fa un mes, Joan Calmet és el regidor de Seguretat Ciutadana de l'Ajuntament de Manresa. En aquest breu període, però, s'ha hagut d'enfrontar a un dels casos que ha posat Manresa a l'ull de l'huracà mediàtic: la presumpta violació d'una menor de 17 anys al barri de les Escodines.

El pla de xoc de les Escodines preveu més presència policial al barri. Com ho notaran els veïns?

De presència policial als barris, en principi ja n'hi ha, però menys de la que voldríem perquè els efectius són els que són. El que és cert és que quan hi ha un punt on es genera un grau de conflictivitat més gran al desitjable, concentrem esforços en aquest espai. El simple fet de ser-hi ajuda molt a millorar la percepció de seguretat que tenim els ciutadans. Alhora serveix per evitar coses com els intents d'ocupació d'ahir [dimarts per al lector].

Com és que ara s'han pogut evitar les ocupacions i abans no?

De finques ocupades n'hi ha moltes. I també és cert que no totes les ocupacions tenen el mateix perfil. Moltes són de perfil econòmic, de persones pobres que no tenen cap més lloc on anar. El que ens preocupa són les ocupacions conflictives. I d'aquestes n'evitem moltes si tenim la informació a temps. Per això fem una crida a la gent a avisar, a trucar al 112, a la Policia Local o als Mossos. Hi ha persones que no ho fan perquè pensen que se'ls identificarà davant dels delinqüents, però han de saber que la trucada sempre és privada. Actuar amb rapidesa és vital per evitar les ocupacions, quan les persones que s'hi instal·len encara no han ni pogut tancar la porta, per dir-ho gràficament. Però si han passat 24 hores, han punxat la llum... ja no s'hi pot actuar i es necessita una ordre del jutge perquè es considera que ja és la seva residència.

A les Escodines, aquests tres últims intents s'han evitat gràcies als veïns?

Sí. En aquest cas a través de l'associació de veïns, que és una gran eina. A les Escodines algun veí va avisar el tècnic comunitari de l'Associació de Veïns i aquest va trucar al seu contacte a l'Ajuntament, vinculat a la Policia Local i s'hi va poder actuar ràpidament. Entre la primera i l'última cosa van passar uns 15 o 20 minuts, i això és fonamental pels motius que deia.

La violació a les Escodines ha posat de manifest els diferents problemes del barri, però a la Renfe han agredit vigilants, hi ha robatoris amb violència... Manresa està deixant de ser una ciutat tranquil·la?

És cert que en els últims dos anys, i sobretot en aquest últim, a la majoria de ciutats del país hi ha un creixement dels delictes menors que preocupen molt perquè bàsicament són agressions i robatoris amb violència.

Per què passa?

Es creu que és a conseqüència que hi ha més pressió policial a Barcelona i al seu entorn immediat d'un temps ençà per una qüestió política, mediàtica o perquè s'ha arribat a cert límit. Precisament Albert Batlle, tinent d'alcalde de seguretat ciutadana de Barcelona, deia que cal controlar més els MENA, les persones indocumentades... i que s'havia de treure gent. Però on va la gent? No desapareix, i si es treu d'un lloc va a un altre.

I un lloc és Manresa.

Manresa, Granollers, Vilanova... totes les ciutats que estan ben comunicades amb Barcelona hi ha casos constants. I hi ha gent que ve i marxa. És un tipus de delinqüent que fins fa un temps a Manresa no es detectava. I com que roben amb violència hi ha més percepció d'inseguretat. Tot i això, en global, Manresa no és una ciutat insegura, i les xifres de delinqüència estan per sota de la mitjana, encara que estan augmentant.

I a Manresa, més presència a les Escodines pot fer també que els problemes es desplacin de lloc?

Depèn del perfil de persones i del delicte que hagin comès. En el cas de la violació, les persones van ser identificades en el seu moment i són a la presó després que ho digués el jutge. Però en altres delictes, la pressió policial podria desplaçar aquestes persones, ja ho he dit abans. Les persones no desapareixen i podria ser que si perceben més pressió policial a Manresa es desplacin a altres llocs i ho notin a Terrassa o Sabadell. Però això hem de contextualitzar-ho i posar-ho en l'àmbit de país, ja sigui Catalunya o Espanya, o fins i tot Europa. En les últimes dècades s'ha produït un flux migratori molt important de gent que migra de la misèria i aquí som receptors de gent que ve a millorar perquè als seus països estan molt malament. La immigració genera un perfil molt vinculat al tema de l'habitatge, però no estem parlant de delinqüents. A més, aquests estan molt identificats perquè són usuaris de serveis socials, o a través de la PAHC...

Quin és, doncs, aquest nou perfil?

Majoritàriament són homes joves, però no menors, i és una població flotant. Això genera molts problemes a la policia perquè es belluguen molt. La policia va un dia a un pis i hi ha unes persones sense papers, que no entenen l'idioma o ho fan veure, i quan hi torna al cap de dos dies hi ha unes altres persones i a més els uns asseguren que no coneixen els altres perquè diuen que hi estan de pas. Això dificulta molt l'actuació policial perquè no tenen cap referent.

Modificar o endurir el Codi Penal per alguns delictes, com els furts o robatoris, podria ajudar en aquests casos?

Endurir el Codi Penal no és l'única solució, encara que en alguns aspectes ajudaria, tot i que la solució ha de ser més transversal. Que una persona pugui estar robant o cometent furts dotzenes de vegades i que no li passi res de res, personalment no em sembla bé. O que la persona que roba 40 mòbils no pot entrar per una porta i sortir per l'altra. Algun tipus d'enduriment es pot fer.

I en l'ocupació d'habitatges?

Durant un temps això era un delicte. Ara és una falta administrativa de manera que si no s'actua de forma molt ràpida i se'ls desallotja en 24 hores sap que ja no li passarà res. Això potser dona esperances a molta gent i el maldecap és per al propietari, que pot ser que té un o dos pisos. De totes formes, per resoldre-ho el camp social i el policial han d'anar junts, no són excloents.