Malgrat tots els problemes que hi ha al barri de les Escodines i que a nivell general, i en alguns casos a nivell concret, ahir es van posar de nou sobre la taula, els veïns del barri estan compromesos i molt orgullosos de viure on viuen. I és precisament per això que no tan sols hi viuen sinó que lluiten units per aconseguir aturar-ne la degradació i millorar-lo. I és per això que fins i tot són l'enveja del regidor Marc Aloy, que és qui ahir va haver d'encaixar les intervencions més tenses, després de les quals va dir als veïns que «és important veure com esteu aquí de cohesionats i units per venir un dia d'agost, omplir la sala i participar per resoldre els problemes del barri».

Però també eren els mateixos veïns els que s'autoreivindicaven i es mostraven «orgullosos de ser escodinaires». I un altre exemple el posava una senyora gran del barri. Explicava que «un dia vaig demanar un taxi a la plaça de Sant Ignasi. I no hi havia manera que vingués. Vaig tornar a trucar i, quan finalment va venir el taxista, em va dir que no havia vingut perquè d'aquella plaça en diuen de Tetuan». Indignada, diu, «em vaig aixecar, vaig sortir del taxi i li vaig dir que no calia que fes aquell servei». La seva intervenció va ser molt aplaudida entre els veïns. En una altra de les intervencions també es demanava que es deixi d'estigmatitzar el barri.

Un altre dels participants en la reunió va assegurar que era un «escodinaire convençut», i un altre veí, que va venir de Barcelona per instal·lar-se a Manresa en els anys de la bombolla immobiliària, relatava amb indignació com des de les mateixes immobiliàries li aconsellaven que s'instal-lés en altres zones de la ciutat en comptes de les Escodines.

I aquest orgull es podia veure en les paraules de la presidenta de l'associació de veïns quan deia que «hem callat, hem aguantat moltes coses i hem d'avançar. Ara el barri s'ha apoderat i això vol dir compartir el poder. I no pensem patir més. Hem patit molt i si ara acabem tenint el convenciment que l'Ajuntament només explica i no actua, no aguantarem més», sense detallar com es plasmaria.