Forta tensió entre els veïns de les Escodines i Ajuntament en la reunió pel pla de xoc al barri

La sala d'actes del barri es va omplir de gom a gom, amb uns 150 veïns i veïnes que estaven davant de l'alcalde Valentí Junyent -que per un compromís va marxar just abans de les 8 del ves-pre-; el regidor de Presidència, Marc Aloy; el regidor d'Urbanisme, David Aaron López; i el regidor de Seguretat Ciutadana, Jaume Calmet, a més del sotsinspector de la Policia Local Miquel Martínez i un representant dels Mossos d'Esquadra.

La reunió va començar amb la intervenció de la presidenta de l'Associació de Veïns de les Escodines, Carme Carrió, que ja anunciava a tots els assistents -veïns i representants del consistori- que «volem un barri digne, de qualitat, per conviure i crear ciutat».

Demanava, com recull el pla de xoc, més presència policial i recordava que en quatre setmanes s'han aturat quatre ocupacions. I també denunciava que «no és normal que tinguem totes aquestes ocupacions en un barri de Catalunya, reblava Carrió, que es preguntava per què «hi ha tants joves desestructurats al barri» ocupant pisos que els seus propietaris, sovint grans tenidors, han deixat descuidats.

Abans de cedir la paraula als representants polítics, la mateixa Carrió els advertia que «volem respostes valentes. Volem un model de ciutat» i que «el pla de xoc tingui un seguiment i una avaluació de si les coses es fan bé». I just abans de deixar el micròfon va recordar que, el 2007, al barri ja es va fer un pla de xoc que preveia una rehabilitació que «encara no ha ni començat», i també va recordar que «els veïns ens hem apoderat», afirmació que li va valer uns forts aplaudiments.

L'alcalde Valentí Junyent va començar la seva intervenció assegurant que «volem deixar clar que no estem gents satisfets d'aquesta situació i del que s'ha fet fins ara», i assegurava que Ajuntament i veïns «no podem anar els uns contra els altres». En aquest sentit, la seva intervenció va estar marcada per la necessitat de col·laboració entre les dues parts per poder trobar una solució per al barri, tot i que va remarcar que des del pla de xoc per al barri presentat el 2007 pel govern tripartit «s'ha fet poca cosa, però no tot s'ha fet malament».

Marc Aloy, per la seva banda, va remarcar que «els problemes del barri són transversals, amb habitatges desocupats l'estat dels quals fa que ningú hi visqui i que hi hagi gent que els ocupi», tot insistint que «no és el barri amb més inseguretat de Manresa, encara que hi hagi aquesta sensació».

Aloy i López detallen actuacions

Va ser el mateix Aloy qui va començar a desgranar algunes de les actuacions que ha fet el consistori al barri, que va acabar de detallar el regidor d'Urbanisme, David Aaron López, amb molta més concreció, amb projecció de diapositives inclosa. Entre elles va esmentar la neteja de l'edifici número 5 del carrer Aiguader, amb uns baixos ocupats per un indigent en el qual s'acumulava una gran quantitat de brutícia; neteja de brutícia als solars del carrer Aiguader, 9-11; també una intervenció al número 16 del mateix carrer; i també la neteja i el tancament que es va fer a l'habitatge on es va produir la violació que ha fet esclatar els ànims al barri, i encara en va explicar més. Aloy també va voler posar de manifest que el consistori només pot actuar en casos determinats, com per exemple quan hi ha problemes de salubritat pública -bàsicament per acumulació de brutícia, que segons els veïns en determinades finques és una constant- o de seguretat de l'edifici.

En aquest sentit, el regidor va detallar que primer es fan diversos requeriments al propietari i que, si aquest no actua, al final ho fa l'Ajuntament de forma subsidiària, amb una partida dotada, va dir, entre 200.000 i 250.000 euros anuals, una xifra que els veïns van demanar insistentment que s'incrementés, i també que es facin més actuacions per tal de millorar el barri.

Calmet va parlar de la intervenció policial, que els veïns consideren que no sempre és prou efectiva, i fins i tot qüestionen la seva eficàcia quan veuen «policies davant del cotxe prenent un refresc».

Els representants policials van recordar que la seva presència dona més seguretat i que és gràcies als agents i als veïns que s'han pogut fer actuacions. Davant d'exemples concrets, especialment de baralles que acaben sense detinguts, les respostes dels representants policials assegurant que no hi poden fer res si cap dels agredits ho denuncia, tampoc no van convèncer un veïnat fart de veure com aquestes situacions es repeteixen sovint.

Màxima tensió

Un dels moments de màxima tensió es va viure cap al final de la reunió quan un dels veïns va demanar, amb certa exaltació, a Aloy que li respongués amb «sinceritat» la pregunta de si les actuacions dels últims dies es devien al que els mitjans de comunicació havien publicat sobre la situació del barri.

Aloy va assegurar que «les actuacions estaven previstes abans» però el seu interlocutor va insistir que li respongués amb sinceritat, amb un to de veu més alt que abans. Aloy, de nou, va respondre que les «actuacions no s'haurien pogut fer si no hi hagués hagut una recollida d'informació durant mesos, però ara s'ha concentrat tot en una setmana o 15 dies, sense que haguem deixat de fer coses».

També va generar certa incredulitat una de les intervencions d'Aloy. Un veí va posar com a exemple Solsona i la bellesa del seu barri antic. En la seva resposta Aloy va remuntar-se a quan Manresa va ser cremada tres vegades en un segle i reconstruïda amb els materials que hi havia, amb durabilitat limitada. És cert que l'explicació pot justificar l'urbanisme de la ciutat i la degradació del barri antic, però no va poder convèncer uns veïns que estant farts de veure el seu barri degradat i amb una llarga llista de problemes.