«Vaig sentir un pet molt fort, tan fort que em va semblar que no el sentia. Estava pujant per l'escala d'un camió cisterna i vaig sortir disparat per l'impacte», explica Àngel Canal, que era l'encarregat de la benzinera de la Rosaleda, a Sant Fruitós de Bages, ara fa 25 anys quan aquesta estació de servei va explotar.

Arran d'aquesta explosió va morir un treballador de CEPSA que estava fent una inspecció a les obres que es feien en aquesta benzinera. La remodelació, recorda Canal, es feia per instal·lar els assortidors d'autoservei.

En el moment de l'explosió, quan faltaven uns 10 minuts per a les 12 del migdia del dia 28 de juliol del 1994, a la Rosaleda treballaven amb normalitat, ja que les obres no suposaven cap problema per subministrar carburant als clients. A més, just abans de l'explosió, un camió cisterna havia reomplert els dipòsits de la gasolinera. Les causes de l'explosió cal buscar-les en l'acumulació de gasos al soterrani de l'edifici.

Arran de les obres, s'havien tallat els tubs de ventilació d'aquests gasos, que es van acabar acumulant al soterrani, recorda Canal. En una de les plantes un operari va engegar un soldador que, segons assenyalaven les primeres hipòtesis de la investigació, va fer explotar els gasos. A causa de la deflagració també va cedir la primera planta d'aquest soterrani, que és on hi havia el cap d'obres, Ernest Sassot, de 63 anys i veí de Barcelona, que va morir.

Dos treballadors més de l'empresa constructora van resultar ferits, un dels quals va resultar amb cremades de segon i tercer grau al 80% del cos, i l'altre amb la tíbia fracturada. Un altre ferit va ser un home que era a l'interior de l'edifici afectat per l'explosió i que va resultar amb una lesió vascular al braç dret. Hi va haver quatre ferits més, un va ser donat d'alta el mateix dia i tres més van tenir ferides de menys gravetat.

Després de l'explosió, diu Canal, «suposo que em vaig tocar per veure si estava sencer» i la primera reacció va ser ajudar els diversos ferits. Explica que actualment ja no treballa a l'estació de servei de la Rosaleda, encara que després de l'accident encara hi va ser «uns cinc o sis anys més».

Durant la conversa, també confessa que «no em semblava que ja fes 25 anys, creia que feia menys», i assegura que quan hi passa pel davant, sovint recorda l'accident perquè, «vulguis o no, en el seu moment va ser molt impactant».

Per altra banda, l'aleshores alcalde de Sant Fruitós, Nasi Sala, defineix aquell dia de «complicat, de molta preocupació». Ell estava fora del poble, amb el cap de la brigada municipal, per un incendi forestal, quan el van avisar que hi havia hagut la deflagració. Explica que «la preocupació màxima, a banda de lamentar la pèrdua d'una vida humana, era descartar que es poguessin produir més deflagracions en dipòsits contigus pel risc que podien córrer els veïns de la Rosaleda», alguns dels quals van optar per marxar mentre esperaven que se solucionés. També recorda que «va ser un dia de permanent contacte amb la policia i sobretot tècnics i bombers», l'actuació dels quals defineix com a «ràpida i eficient».

Malgrat la desgràcia, recorda que «la bona notícia va ser quan em van dir que estava descartada del tot una nova explosió», fet que va permetre parlar amb els veïns de la zona i «tranquil·litzar-los malgrat que la situació, lògicament, generava una gran tensió».