La fiscal del cas de l'antiga fàbrica Vinyes de Manresa va fer referència a dues sentències en la seva justificació per elevar d'abús a agressió sexual els fets dels quals s'acusa els sis processats per delictes sexuals. El Tribunal Suprem (TS) en una sentència i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en l'altra van resoldre que no era necessària violència física per considerar que els delictes van ser una agressió i no un abús sexual.
En el cas de La Manada, els cinc acusats d'una violació grupal van acabar condemnats pel Suprem per agressió sexual continuada a un total de 15 anys de presó cadascun d'ells.
Els fets van passar el 7 de juliol del 2016 durant la celebració dels Sanfermines a Pamplona. Abans l'Audiència Provincial de Navarra i el tribunal superior d'aquesta comunitat els havien condemnat per abusos. Aquest ha estat un dels casos de delictes sexuals més mediàtics dels darrers anys. Tot i que la fiscal va citar aquest cas dilluns passat en l'última sessió del judici, des de l'inici de la vista oral, advocats de les defenses han negat que hi hagués cap similitud entre tots dos casos. Els acusats del cas manresà sempre han defensat la seva innocència i els seus advocats n'han demanat l'absolució. Per la seva banda, l'acusació particular ha considerat des del principi que la condemna per agressió sexual en el cas de La Manada de Pamplona els afavoriria.
El TS considera que el cas navarrès va ser una agressió sexual perquè la noia es va trobar en un «autèntic escenari intimidatori, en el qual en cap moment consent els actes sexuals realitzats pels acusats», cosa que, juntament amb els fets provats, el silenci de la víctima només pot interpretar-se com una negativa» a mantenir sexe amb els seus agressors. De fet en aquest cas, un dels centres de debat va ser si la víctima havia consentit o no unes relacions que fins i tot van ser enregistrades amb vídeo pels mateixos condemnats.
En el cas manresà el consentiment no va ser objecte de debat. La noia tenia 14 anys en els moments dels fets i l'edat mínima de consentiment per a relacions sexuals és de 16. Les acusacions hi van fer un breu esment en la darrera sessió però no van considerar rellevant que la menor hagués consentit o no unes relacions sexuals que els acusats i les defenses van negar que es produïssin.
Els cas de Bossòst
L'altre cas a què es va referir la fiscal és una sentència del TSJC que també va elevar a agressió un cas de violació al municipi aranès de Bossòst en què l'Audiència Provincial de Lleida havia condemnat els dos acusats per abusos sexuals. Va ser després, arran d'un recurs de la fiscalia i l'acusació particular al TSJC que aquest va considerar els fets com a agressió i no com a abús i la condemna va passar de 4 anys i mig de presó a 12, i cinc de llibertat vigilada.
L'Audiència de Lleida havia considerat en la sentència que la dona no s'havia resistit activament ni havia estat sotmesa amb violència, tot i que sí que havia expressat repetidament que no volia tenir relacions.
Aquesta violació va tenir lloc l'agost del 2017, quan la víctima i un dels acusats van sortir d'una discoteca i en una rampa propera però que no es veia des del carrer, van començar a petonejar-se i a abraçar-se. Després, el primer dels acusats la va penetrar contra la seva voluntat i tot seguit va animar el seu nebot a fer el mateix. L'Audiència de Lleida es basa en el fet que els agressors no van usar mitjans violents o intimidatoris i va descartar que el fet de ser dos i el context en què es va cometre la violació fos un element intimidatori i assegura que la víctima va tenir un comportament passiu sense cridar ni intentar «treure's de sobre els agressors».
El TSJC es va remetre a la jurisprudència per concloure que en una violació en grup sempre hi ha «un tipus d'intimidació -quan no la força- tenint en compte la concurrència de dos o més individus concertats» per executar la violació. En el cas de Manresa, la fiscal diu en el seu escrit que els processats van utilitzar la seva superioritat numèrica per «intimidar» la menor i també considera que hi va haver «una intimidació ambiental» i qualifica l'espai de l'antiga fàbrica com a «inhòspit».
Ara és el tribunal de l'Audiència Provincial de Barcelona qui ha de decidir si els fets del cas de la fàbrica Vinyes van passar tal com relaten la fiscalia i l'acusació particular i, en cas afirmatiu, si van ser abusos o agressió.
