Les defenses de tots i cadascun dels set acusats en el cas de la violació a la menor l'octubre del 2016 a Manresa van demanar l'absolució dels seus clients. Els advocats es basen en el fet que la víctima va dir que no recordava gaires coses, tot i que després en va afegir algunes més per «flaixos» que li venien al cap, i això va comportar alguns canvis de versió i «contradiccions».

A més, els advocats van insistir que la menor va admetre que havia begut alcohol i fumat cànnabis, però no se li va trobar cap droga que li haguessin pogut fer ingerir involuntàriament. Tampoc se li va detectar cap síndrome d'estrès posttraumàtic i van destacar els problemes familiars i personals que havia patit anteriorment als fets. També van acusar la principal testimoni de l'acusació, amiga de la víctima i que va admetre haver fumat marihuana, de tenir moltes contradiccions en les diverses declaracions que ha fet davant dels Mossos d'Esquadra el jutjat instructor i l'Audiència i de «contaminar» la versió de la seva amiga.

Els principals dubtes són sobre la presència o no de pistoles al lloc dels fets, unes suposades amenaces dels agressors a les noies o la presència de cadascun d'ells a la caseta on s'hauria produït l'agressió sexual múltiple.

Això comportaria una falta de credibilitat de totes dues, que portaria a aplicar el precepte de «in dubio pro reo». També hi ha «elements objectius» que les defenses van voler destacar per fer dubtar el tribunal, com el fet que l'amiga de la víctima no fos agredida, la pèrdua o no dels telèfons mòbils, la falta d'il·luminació, que la víctima no patís cap lesió de consideració o el fet que les dues noies marxessin del lloc i hi tornessin voluntàriament al voltant de la mitjanit. En el cas d'alguns acusats, a més, hi ha diverses proves, segons les defenses, que determinarien la seva no participació en els fets.

A la sortida dels jutjats, en declaracions als mitjans de comunicació, l'advocat de B.A.M.C., Abel Pié, va reconèixer que no l'havia sorprès el canvi de parer de la fiscal. Confiava, però, que acabin absolent el seu client. «Entenem que són proves difuminades, no concretes», va assegurar, tot lamentant que la fiscal s'hagi basat únicament «en un testimoni de referència». I és que, de la mateixa manera que va dir durant l'informe final, va reiterar que la víctima no recorda res. A més, va remarcar que les proves d'ADN només apunten a un acusat. Segons el lletrat, «alguna cosa va passar, però no el que expliquen», va afegir.