La condemna per abús i no per agressió sexual al grup de joves que va violar una menor de 14 anys a Manresa és conseqüència de com el Codi Penal tipifica els delictes sexuals, i no d'una interpretació judicial mancada de perspectiva de gènere.
Juristes expertes van explicar que aquest cas i el de La Manada són diferents i que si s'hagués ultimat la modificació del Codi Penal per eliminar la figura de l'abús sexual i considerar violació tota penetració sense consentiment, els agressors haurien estat condemnats per agressió sexual i no per abús.
El tribunal justifica la qualificació dels fets com abusos i no com agressió perquè la menor estava «en estat d'inconsciència» i sense poder «determinar i acceptar o oposar-se a les relacions sexuals» amb els processats, els quals no van haver de fer servir «cap tipus de violència o intimidació» contra ella. Un argument basat en la legislació que consideren vàlid tant la presidenta de l'Audiència de Navarra i coordinadora de gènere de Jutges i jutgesses per a la Democràcia, Esther Erice, com la sòcia fundadora de l'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya, Lucía Avilés.
«Aquí el matís no és interpretatiu, aquí el que ens trobem és que és la mateixa llei la que recull aquest supòsit», va indicar Avilés, que va recordar que «mantenir o imposar una relació sexual no consentida quan no concorren ni violència ni intimidació i quan la víctima està privada de sentit» està tipificat en el nostre Codi Penal com a abús sexual.
En el cas de La Manada de Pamplona, el matís sí que era interpretatiu: si un grup d'homes amb la seva presència podia intimidar la víctima. Erice va incidir que la privació de sentit de la víctima és la clau per a la determinació del delicte i lamenta que l'actual Codi Penal generi confusió al voltant del terme de violació i escàndol o alarma social, cosa que «per descomptat no tindríem si s'hagués produït la modificació». «Tot això apuntala que no només és necessària una reforma en matèria de formació o de perspectiva de gènere perquè jutges i fiscals interpretin la norma d'una manera d'acord amb la realitat discriminatòria de les dones, sinó que cal que s'avanci aquesta perspectiva de gènere a la tècnica legislativa», va defensar Avilés.
La directora de la Fundació Dones, l'advocada Marisa Soleto, denuncia que la sentència «és una prova més de la falta que ens fa la modificació dels tipus penals sobre agressió sexual que hi ha ara mateix al Codi Penal».
La principal diferència és que els abusos sexuals estan penats amb entre un i tres anys de presó i, si hi ha penetració, amb entre quatre i deu anys, mentre que les agressions es castiguen amb penes d'un a cinc anys i, si hi ha penetració, la condemna és de sis a dotze anys, fins a quinze si es tracta d'actes grupals, contra persones vulnerables o de forma especialment degradant.
La posició del Govern
Pel que fa al Govern espanyol, la vicepresidenta i ministra de la Presidència en funcions, Carmen Calvo, es va limitar a apuntar que l'executiu «no comenta» les sentències judicials en ser preguntada pel cas. Això sí, va incidir que la posició de l'executiu sobre la reforma dels delictes sexuals en el Codi Penal és «clara». El Govern de Pedro Sánchez ha defensat la necessitat d'incloure el consentiment exprés perquè si una dona no diu que «sí expressament», tota la resta sigui un «no».
La ministra va dir que aquesta modificació legal cal fer-la «quan es pugui» en el marc del sistema polític actual. Una reforma així es tramita mitjançant un projecte de llei orgànica presentada pel Govern espanyol, que remetrà al Congrés, on s'haurà d'aprovar amb una majoria absoluta.
