Josep Arola va ser el cap de l'Escola de Bombers de Catalunya. I això es va notar, i molt, en la presentació del seu llibre Els incendis rurals a la terra baixa catalana, al Centre Cultural el Casino de Manresa que estava plena de gom a gom. La sessió es va convertir en una classe de la història dels incendis a Catalunya.

Arola ho va fer acompanyat de l'exconsellera d'Interior i Justícia Montserrat Tura. Cap dels dos no es van estar, tampoc, de compartir algunes anècdotes de quan ella estava al capdavant d'Interior i Arola era el cap de la Regió d'Emergències Centre, la importància de la qual, com ha fet nombroses vegades, Arola va aprofitar per reivindicar aquest dimarts al vespre.

Entre les anècdotes, només començar, Arola va explicar que, a part de ser el cap de la regió central, també va ser el xofer de Tura cada cop que l'ara exconsellera venia a la Catalunya Central per incendis. Ho deia Arola, que va assegurar que Tura ha estat la consellera d'Interior que s'ha desplaçat fins a més incendis. De fet, Tura va explicar que actualment, i des dels seus inicis com a consellera d'Interior, quan «vaig en cotxe ja no veig bosc. Veig combustible en potència».

En la seva intervenció, Arola va fer un repàs de la història dels incendis a Catalunya per deixar clar que aquests no són un fenomen nou, malgrat que, com va recordar Tura, ara són més agressius que abans. I Arola va exemplificar per què passa això. Dues imatges de la Costa de la Creu de Moià captades des del campanar de l'església. «No és un lloc amb alt risc d'incendi però queda molt clar què era abans i què és ara» perquè posava en evidència com el bosc ha colonitzat la zona alhora que s'hi ha construït al mig.

I si aleshores no hi havia tanta superfície forestal al conjunt de Catalunya és per dues raons. Una, perquè ara cada cop hi ha menys agricultors, de manera que els arbres han guanyat terreny als camps. I l'altra, perquè els boscos ja no s'exploten. No se'n treu llenya i la «poca fusta que utilitzem ve dels països nòrdics o de l'Àfrica», deia Tura. I ella mateixa assegurava que més o menys ara hi ha la mateixa superfície boscosa que el 1714, per posar una data de referència, però amb la diferència que «llavors es podia entrar amb cavall a qualsevol bosc i ara són impracticables».

A l'inici de la seva presentació, Arola ja havia mostrat la imatge de la portada d'un diari del 1861 on es veia una il·lustració de Montserrat devorada per les flames. «I llavors no hi van anar els bombers, encara que a Manresa en aquella època ja n'hi havia. El foc es va apagar tot sol al cap d'uns quants dies», va explicar. Tot seguit va fer un repàs dels principals incendis que ha tingut Catalunya, especialment des dels anys 60 fins a arribar a l'actualitat, sense oblidar els grans incendis de la Catalunya Central del 1994 i del 1998.

També va posar en relleu el canvi de consciència que hi ha hagut a Catalunya arran dels grans focs que s'han patit i malgrat que tant ell com Tura van reconèixer que d'incendis n'hi continuarà havent, Arola destacava la consciència que arran d'aquestes tragèdies ha pres la població i a la qual vol contribuir el seu llibre, que té un to «divulgatiu» especialment per a la població urbana i els joves. I per fer-lo encara més amè, té les il·lustracions de la seva filla Regina.

Arola també va fer una confessió: el llibre no és nou malgrat que l'ha editat ara Zenobita. El va escriure fa una vintena d'anys quan ell era cap de l'Escola de Bombers. La intenció era que l'edités l'escola però quan va ser destituït ho va descartar. Llavors va aconseguir el compromís de la Diputació de Barcelona d'editar-lo però l'arribada de la crisi ho va frustrar.