La línia de tren que uneix Manresa amb Terrassa manté actualment dos trams amb una reducció temporal de la velocitat, malgrat les actuacions que Adif, l'empresa responsable de la infraestructura, hi ha fet des que hi va haver l'accident mortal a Vacarisses del qual avui fa un any. En aquest accident, que va tenir lloc a primera hora del matí, hi va perdre la vida un veí de Castellbell i el Vilar i gairebé mig centenar de persones hi van resultar ferides de diversa gravetat.

Malgrat les actuacions que Adif ha portat a terme a tot el traçat fer-roviari, experts consideren que aquestes no són suficients per garantir-ne totalment la seguretat, i que cal una revisió i actuacions a fons tant en el tram que uneix Terrassa amb Manresa -amb dos accidents mortals en el darrer any- com en el que va des de la capital del Bages fins a Lleida.

Segons han explicat fonts del gestor ferroviari, al traçat que uneix Manresa i Terrassa hi ha dos trams on hi ha limitacions temporal de velocitat, que fan que els combois vagin a menys dels 80 quilòmetres per hora per als qual està dissenyada la línia.

Un dels trams afectat és una trinxera molt propera a l'estació de Manresa. L'altra zona on queda un límit de velocitat temporal és en un punt entre Castellbell i Terrassa, on s'ha d'actuar en un terraplè. En el primer cas, segons han explicat fonts d'Adif, ja s'estan executant les obres per poder aixecar la limitació de velocitat, mentre que en el segon de moment hi ha el projecte per fer-ho però encara cal executar-lo. En qualsevol cas asseguren que la previsió és que el trens hi puguin circular a la velocitat normal al llarg de l'any que ve.

En el tràgic accident d'ara fa un any, un tren va descarrilar a Vacarisses per un gran despreniment que hi va haver en un talús. Adif ha explicat que al punt de l'accident hi ha fet diferents actuacions, com assegurar el mur que es va esllavissar. També l'han revestit i s'hi ha construït elements per evitar filtracions d'aigua, a més de la renovació de la via al tram directament afectat per l'esllavissada. Entre les actuacions destaca que s'ha fet una canalització per conduir l'aigua procedent del voral de la carretera C-58.

Més enllà del punt on va tenir lloc l'accident, al tram ferroviari entre Manresa i Terrassa, l'administrador d'infraestructures també assegura que ha reforçat 14 punts amb malles i xarxes ancorades, a més a més d'instal·lar diverses xarxes per protegir la via de la caiguda d'objectes i roques.

Altres actuacions que ha fet l'empresa pública ha estat millorar el drenatge i punts d'evacuació de l'aigua al llarg del traçat ferroviària.

«Cal actuar a tota la línia»

Les obres de millora que s'han fet al traçat al llarg d'aquesta últims 12 mesos, però, no convencen el doctor en geologia i promotor de la Plataforma en defensa del transport públic Josep Maria Mata Perelló, que considera que abans de l'accident les condicions de la línia «eren nefastes». Per a ell cal fer una revisió de la línia de cap a cap, en especial als trams entre Terrassa i Manresa i també entre Manresa i Lleida.

Segons assenyala Mata Perelló, la línia, amb les seves condicions actuals, ara mateix no es podria construir, ja que no s'adaptaria a les normatives que hi ha actualment. Tot i això, el doctor en geologia destaca que al segle XIX, quan es va fer aquesta línia, no hi havia les normes que hi ha ara.

Per a ell, cal minimitzar el risc d'accidents com el que hi va haver ara fa un any, quan es va desprendre un mur i els fang les pedres van provocar el descarrilament d'un tren i la mort d'un home veí de Castellbell i el Vilar.

Segons assenyala l'expert, per tal de fer molt més segura la línia, caldria una tasca «molt laboriosa» que consistiria a rebaixar els pendents verticals que hi ha en molts punts del traçat. Això,significaria, afirma Mata Perelló, eixamplar entre 4 i 8 metres les parets més properes a la via, cosa que ara és molt complicada per les construccions que al llarg dels anys s'han fet en punts molt propers al recorregut ferroviari. També, per impedir que les esllavissades afectin la via, Mata Perelló proposa la construcció de falsos túnels que millorarien la seguretat del traçat.