El Tribunal Suprem de Tailàndia ha dictaminat aquest dimecres la pena de mort en última instància per al català Artur Segarra, que va ser candidat de PxC a Manresa i únic acusat per l'assassinat a Bangkok del seu compatriota David Bernat

El magistrat ha rebutjat l'última apel·lació de la que disposava Segarra al considerar vàlides les proves sobre el crim presentades per la policia i assenyalar que aquestes demostren la culpabilitat de l'acusat, el que deixa en ferm la sentència d'abril de 2017.

Segarra, que s'ha mostrat nerviós abans de la sentència, ha dit a Efe després de conèixer la decisió de la justícia que "no és una sorpresa" que li mantinguin la condemna a la pena capital, al recriminar que en la seva opinió "no ha estat un judici just" davant la falta de testimonis directes de l'assassinat.

Artur Segarra, que sosté la seva innocència, va ser sentenciat a la pena capital a l'abril de 2017 després de ser trobat culpable de segrestar i matar Bernat el gener del 2016 amb el pretext de robar-li els estalvis que la víctima mantenia en un compte bancari a Singapur.

Aquestes són les claus d'un crim que va commocionar la comunitat espanyola a Tailàndia.

Segrest i assassinat

El 19 de gener de 2016, Bernat va tornar a la capital tailandesa, on mantenia la seva residència habitual, després de passar unes setmanes per negocis a Teheran. La nit d'aquest mateix dia, víctima i botxí, companys de correries nocturnes a Bangkok, van ser vistos en un dels barris vermells de la ciutat tailandesa i la matinada tots dos es van dirigir en moto a l'apartament on vivia Segarra.

Les imatges de la càmera de seguretat amb l'arribada dels dos espanyols a l'edifici és l'última ocasió en què Bernat és vist amb vida. Segons la investigació policial, Segarra va segrestar Bernat i el va retenir durant set dies a l'apartament que tenia llogat a Bangkok, on les autoritats van trobar rastres de sang de Bernat i que s'identifica com el lloc del crim.

Les primeres restes del cadàver esquarterat de Bernat van ser trobades el 30 de gener al riu Chao Phraya, que travessa Bangkok, i sis dies després la policia va identificar Segarra com el principal sospitós. El català, després de ser reconegut en un restaurant de la província de Surin (est), va emprendre la fugida a Cambodja, on va ser detingut i lliurat a les autoritats tailandeses el 8 de febrer del 2016.

L'acusat manté la seva innocència

Segarra, únic acusat pel crim, manté des del primer dia que no va matar el seu compatriota i es declara innocent dels 13 càrrecs presentats en contra seva -assassinat premeditat, segrest, tortura i robatori, entre d'altres-.

Durant el seu testimoni al tribunal, l'acusat va negar ser la persona que apareixia a les imatges al costat de Bernat i va assegurar que la nit de el 19 de gener va tornar sol al seu apartament. En una carta enviada a Efe, Segarra apunta cap a la seva excompanya sentimental, la tailandesa Pritsana Saen-Ubon, com la responsable del crim de connivència de la policia, a la qual acusa de "manipular" part de les proves presentades en contra seu.

L'acusat s'aferra a l'empremta dactilar atribuïda a Pridsana que la policia va recollir a l'interior d'una bossa on es va trobar part del cadàver esquarterat, un detall que es troba en les indagacions policials a què ha tingut accés Efe.

Proves policials

Durant el judici, els investigadors de la Policia van presentar fotografies i captures de vídeo on -la nit del 19 al 20 de gener- Segarra i Bernat apareixen junts, abans de la desaparició del segon. Altres imatges de càmera de seguretat gravades dies posteriors a la desaparició de la víctima, mostren Segarra sortint amb moto del seu apartament a altes hores de la matinada amb un gran paquet -que les autoritats creuen que contenia el cos del mort- i tornant-ne sense aquest.

La Policia també va presentar rebuts de compra realitzades per l'acusat que, segons les autoritats, certifiquen la planificació del crim, així com moviments bancaris entre el compte de la víctima i el botxí.

Condemnat a mort en dues ocasions

A l'abril de 2017, un tribunal de primera instància va acceptar les proves presentades per la Policia i va condemnar el català a la pena de mort.

Un tribunal d'apel·lació va mantenir, al juliol de 2018, la pena capital per Segarra en trobar "infundades" les al·legacions del convicte i de nou va considerar vàlides les proves i testimonis recollits per la policia.

Perdó reial

Segarra va presentar el seu segon i últim recurs d'apel·lació a què té dret al setembre de l'any passat davant el Tribunal Suprem. Si els magistrats decideixen en contra de l'espanyol, Segarra encara podria sol·licitar a la Casa Reial de Tailàndia un perdó reial per commutar la pena capital per la cadena perpètua.

A més, Segarra podrà sol·licitar l'extradició a Espanya un cop compleixi al menys vuit anys de condemna.