Els senderistes protagonitzen més de la meitat dels rescats i de les recerques que els bombers fan a la muntanya de Montserrat. Segons l'estudi Rescats i Salvaments al Massís de Montserrat presentat ahir i que recull dades dels últims 10 anys, del 2009 la 2018, els Bombers han portat a terme un total de 682 rescats i recerques, dels quals 412 han estat a senderistes (persones que van expressament a fer una excursió a la muntanya) o visitants (turistes que van al monestir i fan una caminada per l'entorn més proper) que s'havien perdut o havien tingut algun tipus d'accident. Aquesta xifra equival al 60,4% de les intervencions d'aquest tipus fetes al massís. Es tracta, a més, d'una quantitat molt superior a les intervencions per escalades, que en 10 anys han estat de 146, en una zona on hi ha comptabilitzades més de 5.600 vies de diferents nivells de dificultat i modalitats molt diverses.
David Colomé, cap del parc de Bombers de Collbató i un dels autors de l'estudi, explicava que el treball «és un punt de partida per saber què passa a Montserrat» i que la intenció és que sigui «un document viu, que es pugui anar ampliant» i ajudi a conèixer, d'una forma objectiva el que passa al massís.
En aquest sentit, el document ha recollit informació de tots els serveis i assenyala que els llocs amb més incidència és on la «senyalització és escassa». En aquest sentit explica que s'han fet un total de 21 serveis de senderistes al Joc de l'Oca, que hi van anar a parar per error i no van poder seguir endavant amb el seu camí.
L'estudi presentat ahir al matí també fa algunes recomanacions i assenyala que «s'haurien pogut evitar o reduir si s'hagués detectat d'inici, i s'hagués senyalitzat la part superior» de la zona «indicant la dificultat per baixar per la canal».
De fet, el mateix treball assenyala que en els darrers 10 anys els rescats han costat més d'un milió i mig d'euros, fent un tempteig a la baixa, destaca Colomé.
Més de 3.000 euros per rescat
Aquesta quantitat fa que, segons les conclusions de l'estudi, «totes les mesures de conscienciació que es puguin fer per minimitzar els rescats o salvaments al massís de Montserrat són molt més econòmiques que un sol rescat estàndard on s'utilitza l'helicòpter». De fet, l'estudi situa en 3.421 euros el preu mitjà d'un rescat, d'una hora de durada amb helicòpter, dos bombers GRAE, un sanitari i un vehicle terrestre amb dos bombers. Colomé també remarca que «això no significa que ens haguem de posar a se-nyalitzar-ho tot» sinó que «ens dona unes dades que ens han de permetre saber on es pot posar més èmfasi» per reduir les actuacions.
D'altra banda, també s'han fet intervencions en altres tipus de visitants que hi havia al massís. Així, un total de 146 intervencions han estat per escaladors i 66 en persones que es trobaven en vies ferrades. En aquest sentit destaca que actualment només es manté una via ferrada, la de la canal de les Dames i que en aquest cas destaquen les actuacions derivades pel desconeixement del camí de tornada.
L'altra via ferrada que hi havia a Montserrat era la de la Teresina, que es va tancar temporalment l'abril del 2018 i es va desmuntar el setembre passat. Això fa preveure que hi hagi un descens en les actuacions en aquesta tipologia de vies. Es dona la circumstància que el primer rescat que es va cobrar al massís va ser en aquesta via ara desmuntada.
