La història del cas es remunta a ara fa gairebé quatre dècades amb la desaparició de Carmen Fraile, que en aquells moments no va ser denunciada. Segons la reconstrucció dels fets de la Guàrdia Civil, l'inici del cas es remunta a l'any 1981 a Madrid. La víctima va iniciar una relació amb el seu presumpte homicida. En aquella època, Manuel M. T. era el propietari d'una empresa de traduccions i treballava per al marit de la germana de la víctima, a qui va demanar que li presentés alguna amiga amb qui poder sortir. D'aquesta manera, li van presentar la noia i tots dos van iniciar una relació clandestina perquè ell ja estava casat i tenia tres fills.

Desapareix l'octubre del 1981

L'octubre del 1981, la jove es va presentar al seu lloc de treball amb un aspecte descuidat, i amb un canvi evident de la seva complexió física, la qual cosa va fer sospitar al seu entorn que podia estar embarassada. Aquesta va ser l'última vegada que la seva família la va veure amb vida. Poc després, la seva germana va rebre una carta d'ella, que havia estat segellada a Barcelona. Va ser la darrera notícia que en van tenir.

Mai, però, no van posar una denúncia de desaparició. Segons van explicar fonts de la Guàrdia Civil el desembre passat a aquest diari, la família va considerar que la jove havia desaparegut de forma voluntària i que no volia saber res més del seu entorn familiar. Per això, durant dècades, en cap moment es van adreçar a la policia per informar de la desaparició.

Ho van fer finalment l'any passat, el novembre del 2017, obligats per circumstàncies familiars. La germana es va presentar a una comissaria de la Policia Nacional de Madrid per revelar la desaparició de la noia, a qui donaven per morta després de tants anys sense saber-ne res.

Denúncia per una herència

La família havia de tramitar documentació per una qüestió d'herències familiars, per la qual cosa necessitaven un certificat de defunció de M. C. F. M. Per obtenir-lo, havien de posar forçosament la denúncia.

Els agents de la Policia Nacional van prendre una mostra d'ADN de la denunciant i van introduir el seu perfil a la base de dades de persones desaparegudes i de cadàvers sense identificar. Gràcies a això, mesos després, es va descobrir una coincidència genètica entre aquesta dona i les restes que havien aparegut el 1999 en una finca de Ca l'Esteve.

La identificació del cos i la investigació posterior va permetre a la Guàrdia Civil concloure que el presumpte assassí de la noia és M. M. T., el madrileny que va iniciar la relació sentimental amb la víctima el 1981. Els investigadors han conclòs que el 1981, poc després de conèixer la noia, l'home se la va endur a una casa de la seva propietat, que tenia a Ca l'Esteve. L'acusat mantenia amb ella una relació secreta, d'amagat de la seva esposa, que continuava vivint a Madrid, per la qual cosa havia de simultaniejar els dos domicilis.

Un tret de bala

Finalment, pocs mesos després d'haver començat la relació, l'home va matar presumptament la jove, quan es trobaven tots dos a la casa de Ca l'Esteve. Ho va fer disparant-li un tret de bala, després d'haver-li donat un cop amb un objecte contundent, que li havia trencat la mandíbula. En aquell moment, la víctima estava embarassada de cinc mesos, fruit de la relació amb l'agressor.

La finca va canviar de mans

L'home va enterrar el cadàver en un pati de la finca, sense que aparentment hi hagués testimonis, ja que es tracta d'una urbanització amb les cases molt disperses. Un quant temps després, l'home es va vendre la finca, que va anar canviant posteriorment de propietari. Finalment, el 1999, el nou amo del xalet va descobrir les restes.

Una troballa accidental

La troballa de les restes de la dona va ser totalment accidental: uns operaris d'obres estaven removent les terres del pati, amb una retroexcavadora, perquè el propietari hi volia plantar oliveres. Durant els treballs, van aparèixer els ossos de la víctima.

La investigació de la Guàrdia Civil es va centrar ja des d'un bon principi a intentar identificar la víctima. Segons va explicar el cos policial, es van investigar denúncies de desaparició de tot Espanya i, fins i tot, a escala internacional, a través d'Interpol.

Es buscaven dones desaparegudes d'entre 25 i 40 anys d'edat, i embarassades de cinc mesos, que era el perfil del cadàver trobat a Ca l'Esteve. Mai, però, no hi va haver èxit en la recerca.

Els agents de la Guàrdia Civil també van investigar tots els propietaris que havia tingut la parcel·la durant els anys 80 i 90. Però en aquell moment, no es va trobar cap connexió de cap dels investigats amb la víctima.

El perfil genètic del cadàver es va incorporar a la base de dades de desapareguts. En primera instància, no hi va haver cap coincidència en aquesta base, és a dir, cap persona familiar directe de la dona morta a la urbanització de Ca l'Esteve havia aportat el seu ADN, la qual cosa, segons lamenta la Guàrdia Civil, «hauria permès la seva identificació i un avenç extraordinari en la investigació».

Exhumació del fetus

Tot i això, de forma periòdica, els agents encarregats de la investigació, durant els anys següents, van dur a terme diferents indagacions, tant a Espanya com en altres països, amb la col·laboració d'Interpol. Però aquest cas no va fer un gir radical fins al moment en què la germana de la víctima es va decidir-se a posar la denúncia de la desaparició.

Davant de les sospites que van recaure automàticament sobre l'home, la Guàrdia Civil va sol·licitar judicialment l'exhumació del fetus que s'havia localitzat el 1999, ja que aquell any no s'havia pogut extreure el seu perfil d'ADN.