El cas d'una presumpta macroestafa col·lectiva comesa per una manresana, amb almenys 35 afectats, amb un import global superior als dos milions d'euros, arriba ara a judici. Tot i això, fonts coneixedores del cas asseguren que tant la xifra d'afectats com la quantitat presumptament estafada podria ser molt superior, ja que no totes les víctimes ho han denunciat. El judici se celebrarà en sis sessions a partir de la setmana que ve a l'Audiència de Barcelona.
En el cas hi ha dues acusades, María Teresa V. i la seva germana, Francisca. La primera ho està per un delicte d'estafa i per un altre d'insolvència punible, i la segona només per aquest darrer delicte. Per a la primera, l'acusació particular demana 12 de presó, dels quals 9 per estafa i la resta per insolvència punible. La segona acusada s'enfronta a tres anys de presó, en aquest cas només per insolvència punible.
Regió7 va treure a la llum aquest cas el febrer del 2011, moment en què l'acusada estava en presó preventiva arran de les denúncies que havien presentat alguns del afectats.
Les fonts consultades per aquest diari expliquen que el cas ha necessitat 9 anys per arribar a judici com a conseqüència de la complexitat de l'assumpte, que ha requerit nombrosos informes, pels recursos que ha presentat la defensa de l'acusada, per diferents canvis en els jutges del jutjat d'instrucció 3 de Manresa que han investigat el cas i també per l'aparició de noves denúncies d'afectats al llarg del procés.
Els fets, però, es remunten a uns anys abans de la denúncia, quan l'acusada hauria promès a diverses persones inversions en petroli i en or a l'estranger, sense risc i amb un alt rendiment.
El presumpte mètode
A l'hora de captar els diners, la dona presumptament seguia sovint un mateix mètode. Elegia com a víctima potencial una persona amb qui tenia un lligam en comú, habitualment altres víctimes, o a qui coneixia de feia anys.
Tot seguit, l'acusada els explicava que es dedicava a les inversions a l'estranger amb èxit i que seleccionava els seus inversors, tot donant a entendre que els escollits eren uns privilegiats.
De fet, la presumpta estafadora també hauria fet valer que havia treballat a la sucursal d'una entitat bancària a Manresai que acumulava molts anys d'experiència en inversions, sempre amb èxit.
L'acusada també hauria procurat que les seves víctimes parlessin bé d'ella a possibles noves víctimes. Un cop confiada, la víctima li lliurava els diners esperant l'elevat rendiment que prometia.
De fet, segons expliquen fonts coneixedores del cas, en alguns casos, la mateixa acusada hauria arribat a anar amb les seves víctimes a oficines d'entitats bancàries, on les víctimes haurien contractat crèdits. Aleshores, un cop obtingut el crèdit, lliuraven els diners prestats a la presumpta estafadora, que els hauria promès que només amb els interessos que donaven les seves inversions podrien pagar-los.
Segons les mateixes fonts consultades, algunes víctimes haurien entregat menys de 5.000 euros, però d'altres haurien donat quantitats a l'entorn dels 200.000 euros. Al principi, alguns haurien cobrat els rendiments i l'acusada també els hauria animat a reinvertir-los, però cap al 2009 alguns inversors haurien començat a tenir problemes per cobrar els rendiments promesos i per recuperar els seus diners.
