Una quarantena d'entitats han fet pública una carta oberta a l'Ajuntament de Manresa en la qual reclamen que no s'estigmatitzi joves migrants ni el moviment okupa arran de les últimes denúncies per agressions sexuals que hi ha hagut a la ciutat.

Acció Lila, Acció Sindical del Bages, els AEIG Antoni Gaudí, Cardenal Lluch, Cavall Bernat, La Salut, els esplais Lairet, Merlot, Minuatx i Vic-Remei, els mijac Crist Rei i Sagrada Família, l'ANC, Arran, Ateneu Popular la Sèquia, Batzac Llibertari, Col·lectiu Hour-ria, Comitè Feminista, Cooperativa de Consum la Guixa, Endavant Bages, Escola Popular, Escola Soror-Espai acompanyament i Trobada entre dones, FABA, Fem Lluita (Sant Vicenç de Castellet), FMA, Habitatge Juvenil Okupat la Dalla, Incordis, L'Aldarull, L'Antic, La Gatzara, La Libèl·lula (Navàs), Les Aamas, Mai sense veu (Sant Fruitós), Manresa amb el Kurdistan, Manrússia Van Del Pal, Mercat de Música Morta, PAHC, Plataforma Antifeixista, Rugby i Volei Manresa, SEPC i Tigre de Paper manifesten la seva preocupació per la resposta institucional que s'està donant a la problemàtica perquè no ataca d'arrel el problema, i han rebutjat que es criminalitzi «certs col·lectius oprimits en nom del feminisme». Segons ha expressat la portaveu del Comitè Feminista, Nora Miralles, «la majoria d'agressions no estan comeses per persones migrades, sinó per tot tipus d'homes de qualsevol edat, condició i origen». Així mateix han denunciat que s'ha aprofitat l'alarma social per «criminalitzar l'ocupació en lloc de donar respostes i solucions» a la problemàtica de l'habitatge. Lídia Soler, de la PAHC Bages, ha assegurat que «l'ocupació no té cap mena de vincle amb les agressions sexuals», ben al contrari: «l'experiència de la PAHC ha servit per generar una xarxa comunitària de defensa».

Miralles ha afirmat que el desplegament de més efectius policials no solucionaria el tema de la seguretat, al contrari. «Desplegar més policia en barris que ja de per si són nius de vulnerabilitat, on hi ha manca d'accés a drets i violència, pot acabar generant que s'estenguin encara més les desigualtats contra certs col·lectius». Per a Miralles, el combat contra la desigualtat és cabdal.

A la carta que han fet arribar a l'Ajuntament proposen diverses accions per abordar aquesta problemàtica amb la premissa, asseguren, que «les agressions sexuals són violències estructurals i, per tant, només es poden combatre des de l'arrel. Tota la resta són pedaços. Proposen una educació pública feminista, més tallers d'autodefensa, facilitar el procés de denúncia, protecció i atenció a les afectades, i fer efectiu el dret a l'habitatge.