David de Vargas, l'exrector de Sant Vicenç de Castellet expulsat del sacerdoci el 2013 i ara en presó preventiva, encara es feia passar per capellà i per una persona molt necessitada per, presumptament, estafar les seves víctimes, que sempre eren dones grans de les quals s'havia guanyat la confiança, segons consta en la resolució judicial que ordena el seu ingrés a la presó, a la qual ha tingut accés Regió7, i segons van explicar ahir els Mossos d'Esquadra.

De fet, segons va concretar el cap de la Unitat d'Investigació de la comissaria de Mossos d'Esquadra de les Corts, Miquel Martín, l'excapellà buscava sempre les «víctimes perfectes», dones amb cert poder adquisitiu i sense cercle familiar proper, a les quals persuadia amb la seva «extraordinària capacitat oratòria», aconseguida després d'anys en la carrera eclesiàstica. Una de les dones davant la qual s'hauria fet passar encara per capellà, és la que el va denunciar i de la qual va obtenir almenys 150.000 euros, joies i quadres de gran valor de pintors coneguts. La dona, diu el jutge, va descobrir que Vargas ja no era capellà arran d'una resolució judicial.

D'altra banda, l'home es feia passar per estar extremadament necessitat i algunes de les víctimes li portaven diàriament menjar a casa, i fins i tot una d'elles li proporcionava el pinso del gat perquè creien que no tenia mitjans econòmics per subsistir, segons va detallar Miquel Martín.

L'escrit judicial també explica com va aconseguir algunes de les obres d'art i objectes religiosos que se li van trobar a la casa de Sant Vicenç de Castellet que s'havia convertit en un autèntic magatzem. A través d'un sacerdot que pertany o pertanyia a l'orde dels carmelites -i que és el mateix que va conduir els Mossos fins al traster on hi havia la maleta amb 3,5 milions d'euros- va aconseguir accedir a l'arxiu de la comunitat a Barcelona, i a través d'ell va obtenir un antics cantorals de grans dimensions i valor per vendre'ls. L'objectiu era vendre'ls i donar els diners a un agent de la Guàrdia Urbana perquè el protegís, segons va explicar aquest capellà, que va narrar que cada mes també entregava 300 euros a De Vargas, amb el mateix objectiu. A més, en l'escorcoll també es van localitzar 171 pergamins aparentment valuosos i que ara són analitzats pels Mossos. Un cop es va posar en alerta l'orde del carmelites, van revisar l'arxiu i van constatar que hi havia tot de carpetes buides en les quals faltaven pergamins i butlles papals antigues, entre d'altres.

En la resolució també consta com el capellà s'hauria apropiat art sacre procedent d'una església annexa a un centre educatiu de les Escoles Cristianes. L'orde li va donar, a petició de De Vargas, un retaule amb l'objectiu que l'exhibís en una església, cosa que mai va arribar a fer. El retaule va ser localitzat en una de les propietats de De Vargas almenys sis anys després de l'entrega. Un membre de l'orde religiós va assegurar que en cap cas el retaule havia estat un regal per a De Vargas.

Finalment, a la congregació dels fills de la Sagrada Família De Vargas els hauria ofert, per 300.000 euros, un miler d'objectes del fundador de la congregació que estaven en mans d'una dona i els seus germans i dispersos per tot l'Estat. De Vargas i l'orde religiós haurien pactat una entrega progressiva dels objectes. La garantia d'autenticitat dels objectes venia donada per l'aparent relació documentada entre el fundador de l'orde i un religiós que els custodiava, i que inicialment els va entregar al pare d'aquests germans. Al domicili de De Vargas es van trobar documents idèntics a aquests però sense que hi hagués cap document adjunt, cosa que fa pensar al jutge que l'excapellà els podria haver falsificat.