Les activitats de David de Vargas van ser polèmiques a Sant Vicenç des que hi va arribar, traslladat d'una altra destinació on havia tingut problemes, a Manlleu. De Vargas va enfrontar-se a la comunitat parroquial, va apropiar-se els fons d'enterrament, i va posar sota la seva influència feligreses d'edat avançada que va aconseguir que li fessin generoses donacions, i d'almenys una va aconseguir ser el seu hereu, uns casos descoberts per Regió7 i que han estat el punt de partida que l'ha portat a l'actual situació.

Regió7 va airejar el cas a partir del 2007, cosa que va valdre al diari una demanda per difamació interposada per De Vargas amb el suport del bisbat, que va fer costat incondicionalment al seu capellà.

Un dels testimonis que De Vargas va portar a judici per defensar la seva posició va ser Arcadi Espada, articulista d'El Mundo i fundador de Ciutadans, que va declarar a favor seu en categoria de pèrit com a expert en el món de la comunicació. Regió7 va ser absolt de les acusacions i va quedar establert que el cobriment en profunditat que estava donant del tema s'ajustava a tots els requisits de rigor i veracitat exigibles.

Entre els fets més destacats protagonitzats per l'exrector de Sant Vicenç i que ha publicat Regió7, ja s'explicava com De Vargas aconseguia que feligreses li cedissin les seves propietats. El 29 de setembre del 2012 publicava que havia aconseguit tres propietats de tres dones diferents. Una era de Sant Vicenç, al carrer d'Osona, on es va fer un escorcoll el novembre. Les altres dues eren a Barcelona.

A les diferents parròquies per on havia passat havia tingut polèmica per les obres d'art, i fins i tot l'arxipreste havia hagut d'intervenir per la venda d'una obra d'art a un preu molt superior al real al rector del Xup, tal com recollia Regió7 el 30 d'abril del 2010.