Un acord entre les parts evitarà la presó per als quatre berguedans acusats d'estafar Banca March en un cas, la investigació del qual es remunta a fa 19 anys. A més s'ha retirat l'acusació contra la cinquena processada. Aquest pacte, juntament amb un acord econòmic amb Banca March, també ha evitat la celebració del judici previst per aquest dimarts al matí a l'Audiència de Barcelona. Entre els condemnats hi ha l'exalcalde de Montmajor Miquel Boixadera.

Els quatre condemnats han acceptat la una pena de quatre mesos i mig de presó. Ho han estat per un delicte continuat d'estafa i falsificació en document mercantil. Amb aquesta pena evitaran l'entrada a presó amb la condició que no delinqueixin en els propers dos anys. També han estat condemnats a una multa de sis euros diaris durant dos mesos, de manera que el total suma 540 euros per a cadascun dels quatre condemnats.

En aquest acord, segons han explicat fonts de la defensa, s'han tingut en compte dos atenuants. Per una banda, el de dilacions indegudes, ja que el cas ha trigat dues dècades a arribar a judic per diferents motius. Entre ells hi ha hagut canvis de jutge a Berga així com també el fet que la mateixa Audiència de Barcelona, el 2016, va retornar el cas al jutjat d'instrucció berguedà per tal de realitzar un tràmit.

L'altre atenuant que s'ha tingut en compte és el de reparació del dany. I és que finalment, abans d'arribar a judici, l'acusació particular, exercida per Banca March s'ha retirat de la causa després de pactar una indemnització amb els acusats. La quantitat no ha transcendit però seria inferior als 481.311,83 euros que la fiscalia considerava que s'havien estafat a l'entitat.

Els ara ja condemnats, després d'acceptar la pena són el mateix Boixadera i també Jaume Farràs, Josep Corriu i Francesc Xavier Mínguez.

Segons el relat de la fiscalia, els acusats, fent-se valer de les empreses Niceria, Hormigones Bergadán i Forbosa, van contractar dues pòlisses de crèdit de 150.000 euros (25 milions de pessetes). Una es va contractar a nom d'Hormigones Bergadan el 27 d'octubre del 1998 i l'altra, a nom de Niceria el 19 d'octubre del 1999.

A partir d'aquí el modus operandi consistia que, quan aconseguien el contracte d'obres de les administracions públiques, emetien una factura falsa que endossaven a l'entitat financera -així suposadament traspassaven el dret de cobrament al banc- i d'aquesta manera el banc els concedia els diners que, més tard, en principi havien de cobrar de l'Ajuntament quan vencia la factura. Però quan el banc es dirigia a l'Ajuntament corresponent es trobava que no li pagaven perquè les empreses ja havien cobrat la feina feta amb la presentació prèvia de les factures originals. En alguns casos la mateixa empresa adjudicatària de l'obra endossava directament la factura al banc i en altres ho feia a través d'alguna de les altres empreses implicades en la trama.