Era un quart de set de la tarda de justament avui fa un any quan dos trens de la Renfe que circulaven per la mateixa via en direccions contràries, un en sentit Barcelona i un altre en direcció a Manresa, a l'alçada de Castellgalí, van xocar. Arran de l'accident, la maquinista d'un dels combois, de 26 anys d'edat, va perdre la vida. En total hi va haver més d'un centenar de ferits de diversa consideració entre passatgers d'un tren i l'altre: sis de greus, quinze en estat menys greu i 84 de lleus. Desenes d'aquests passatgers van sortir disparats del seient.

Aquest fatídic accident passava quan encara no feia ni tres mesos d'un altre sinistre, també amb desenllaç mortal, en aquesta mateixa línia. En aquell accident, el 20 de novembre del 2018, la causa havia estat una altra. Un tren va xocar amb una muntanya de rocs que s'havien desprès d'un dels murs que hi havia al costat de la via.

Arran de l'accident d'avui fa un any, la circulació de trens va estar interrompuda durant diversos dies. Primer, perquè s'havien de retirar els trens accidentats de la via i reparar els danys que havia causat l'accident. Després, perquè els sindicats de maquinistes es van negar a prestar el servei pel tram on va tenir lloc l'accident si no es garantia la seva seguretat.

Ara, des del sindicat de maquinistes SEMAF asseguren que, si van decidir que es tornava a circular pel tram on va tenir lloc l'accident, és perquè els delegats de seguretat del mateix sindicat consideren que és segur i que amb les mesures que es van prendre es va «eliminar el risc» que es repetís un accident com el d'avui fa un any.

Per la seva banda, Carlos del Bar-rio, secretari de Política Sectorial i sostenibilitat de CCOO a Catalunya, també afirma que es tracta d'un servei «segur» i atribueix a la «mala sort» el fet que en pocs quilòmetres de distància hi hagués dos accidents mortals en menys de tres mesos de diferència.

Per la seva banda, Cristóbal Cobo, de l'àrea ferroviària de CCOO, també insisteix en la seguretat de la línia i destaca que en el darrer any s'hi han anat fet inversions i que n'hi ha més de previstes. Respecte a la possibilitat que hi hagi trens que circulin en direccions oposades per la mateixa via, «no hi ha cap problema de seguretat» perquè «està regulat» i recorda que l'R3 (que uneix Barcelona amb Vic i Puigcerdà) és de via única i remarca que «està tot regulat, hi ha senyals i també un controlador de la circulació». A més, afirma que és molt poc habitual que en aquell tram de doble via els trens circulin per la via en el sentit no habitual.

D'altra banda, el mateix Cobo posa de manifest que des del primer accident, el del novembre del 2018, a la línia s'hi han fet inversions per millorar els talussos en els quals sovint hi ha despreniments, encara que posa l'èmfasi que «les condicions del terreny són les que són» en una línia que «té un traçat del segle XIX que s'hauria de fer nou».

Pel que fa a les millores més a fons de la infraestructura, com la instal·lació del nou sistema ERTMS de nivell dos, la licitació ja es va aprovar i ara està pendent d'adjudicació. Fonts d'Adif, el propietari de la infraestructura per on circulen els trens, s'han limitat a explicar que el procés està en marxa sense especificar cap calendari concret de quan les obres estaran adjudicades ni de quan es començaran a executar. La licitació del contracte es va aprovar el mes de juliol passat i el termini per presentar ofertes es va tancar el 3 d'octubre, segons consta a la web del mateix Adif.

Ara, segons assenyalen fonts d'Adif, és el consell d'administració d'aquest organisme qui ha d'adjudicar les obres. Abans, però, ha de passar per una taula d'avaluació que ha d'estudiar les propostes tècniques i econòmiques, posteriorment s'ha d'adoptar un acord de resolució i finalment és quan arriba al consell d'administració de l'organisme perquè l'aprovi.

Segons SEMAF, es tracta d'un procés lent i la instal·lació del sistema es pot allargar almenys dos o tres anys. De fet, en el plec de clàusules de licitació es diu que un cop es faci l'adjudicació les obres s'han de realitzar en un termini de 24 mesos, en el marc d'un contracte que també inclou el manteniment d'aquest sistema durant els quatre anys posteriors a la seva construcció.

El valor del contracte per a tot el tram de l'R4, entre Manresa i Sant Vicenç de Calders, supera els 98 milions d'euros.