El Tribunal Constitucional (TC) no ha admès a tràmit el recurs contra l'arxivament de la investigació de les càrregues policials de l'1-O a Castellgalí, segons va explicar ahir David Casellas, l'advocat que representa els lesionats. Amb aquest arxivament, va dir Casellas, ja s'han esgotat les instàncies estatals després que el jutjat d'instrucció 2 de Manresa i l'Audiència de Barcelona confirmés aquest arxivament en considerar que no hi havia hagut excessos policials.

Davant d'aquesta situació, els afectats van recórrer al Constitucional, ja que consideren que hi ha hagut vulneració de drets fonamentals de tipus processal i a una tutela judicial efectiva. El TC, però, ha rebutjat el recurs i ara s'obre la porta a la via europea, que podria ser la del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Segons va explicar Casellas, el TC ha desestimat el recurs per considerar que el cas no tenia transcendència constitucional.

Casellas es mostra optimista per la via europea i recorda que en nombroses ocasions s'ha sancionat l'Estat espanyol per dificultar investigacions judicials, com per exemple per possibles tortures en dependències policials o en investigacions que s'han considerat insuficients i que tenien per objectiu protegir el poder públic.

En el cas concret des Castellgalí, Casellas considera que s'han vulnerat drets perquè la jutgessa instructora no va qualificar el cas com a causa complexa, de manera que el termini per investigar era de mig any, i això va impedir que es poguessin practicar diverses diligències i es va deixar els ferits en «total indefensió» en el marc del que considera un «encotillament processal». Tot i que Casellas dona per fet que el cas arribarà a Europa, recorda que com que els fets no han prescrit, una altra opció seria denunciar-ho de nou i començar tot el procés.

D'altra banda, ahir va declarar el tinent coronel de la Guàrdia Civil, ara cap de la comandància de Sant Andreu de la Barca, que l'1-O va ser el coordinador de l'operatiu a la província de Barcelona. Casellas va denunciar ahir que en la seva declaració davant la jutge va intentar defugir tota responsabilitat. Segons l'advocat, el tinent coronel va ser «poc col·laborador» i tenia actitud «obstaculitzadora». Segons Casellas, el tinent va usar expressions de l'estil «no me'n recordo» o «no ho sé» de manera recurrent. A més, va assegurar que ell només va dirigir l'operatiu de manera «general» i que era cada responsable de zona qui havia de «concretar» les actuacions.

Segons Casellas, en l'interrogatori, que es va allargar més de tres hores, el tinent coronel va explicar que les rutes es van definir buscant «el més fàcil», cosa que explicaria les actuacions a Sant Joan i Callús, per la seva proximitat amb la caserna de Manresa, però fan més difícil d'explicar la de Fonollosa. De totes formes, Casellas va dir que el tinent coronel va assegurar que la decisió dels llocs on s'havia d'actuar no va ser seva.

Sobre qüestions com l'ús de la força i els seus límits o la identificació que havia de portar visible cada agent, Casellas va explicar que el tinent coronel va dir que cada policia «havia de saber per ell mateix on eren els límits». En aquest sentit, va afegir, «no hi va haver cap coordinació concreta que permetés als agents actuar de manera congruent amb la normativa». Per a Casellas, «si realment hi va haver manca de coordinació i de directrius concretes sobre què s'havia de fer, això hauria de comportar conseqüències quan, a més, l'actuació va provocar tants ferits».

En relació amb les persones ferides, el guàrdia civil va dir que no tenia coneixement que s'hagués causat cap ferit «ni durant l'1-O, ni tampoc després». És per aquesta raó, va dir el coronel, que no ho va reflectir en cap dels informes que va signar. «Quan se li ha ensenyat els vídeos que tothom ha pogut veure sobre les actuacions de l'1-O i que efectivament eren les causants de les lesions, en la majoria dels casos ha dit que no en tenia coneixement». «És molt peculiar que una persona que ocupa el càrrec que ell ocupa no en sabés res», va dir Casellas.