El Jutjat Penal número 2 de Manresa ha condemnat per un delicte d'estafa continuada Daniel P., amb una pena de dos anys i nou mesos de presó, i Vasyl M., amb una pena de dos anys, perquè considera provat que van aprofitar-se d'un conegut seu que tenia una discapacitat perquè signés crèdits en establiments on adquirien telèfons mòbils.

Segons recull la sentència, a la qual ha tingut accés Regió7, V. M. va prometre a la víctima que podien guanyar uns 5.000 euros amb la compravenda de telèfons mòbils i que després també ho farien amb cotxes, motiu pel qual li va presentar l'altre acusat, Daniel P., amb qui prèviament s'havia posat d'acord per enganyar la víctima.

Segons recull la sentència, queda provat que la víctima, juntament amb amb D. P., els dies 19 i 20 d'octubre van anar a diversos establiments on la víctima va signar els contractes crediticis -tot i que estava incapacitat per gestionar el patrimoni i estar sota la tutela d'una fundació- i només li van donar 100 euros dels guanys promesos. Els contractes que va firmar la víctima pujaven a un total de 6.793,28 euros. Aquests sis contractes individualment oscil·laven entre els 901,44 euros el de menys import i els 1.848 euros el més elevat.

En la sentència, el jutge considera que els acusats van obtenir guanys amb l'engany, mentre que la víctima, no tan sols no va obtenir els beneficis promesos sinó que el seu patrimoni se'n va veure perjudicat. El jutge també considera provat que els acusats van intentar repetir la seva actuació però que van topar amb la negativa del discapacitat davant el seu temor que estava sent enganyat.

El jutge estima que els fets són constitutius d'un delicte d'estafa continuada pel qual condemna V. M. a dos anys de presó, ja que considera que sense el seu comportament el delicte no s'hauria comès, i D. P. a dos anys i nou mesos de presó per actuar amb «desvalor» tot recordant que veient el seu historial delictiu «no ha cessat de delinquir malgrat les condemnes que li ha estat imposades».

En la sentència, el jutge també declara nuls i deixa sense efecte els contractes crediticis però també condemna els processats a indemnitzar les entitats financeres amb els imports dels crèdits amb els quals es van adquirir els telèfons mòbils.