Després de la ràbia, l'emoció. Ahir a la tarda en va ser de moltes, d'emocions, al carrer del Bruc de Manresa, davant la funerària Fontanova. Centenars de treballadors de la mineria del Bages i de l'empresa berguedana Montajes Rus, subcontractada per la multinacional israeliana, van fer un sincer homenatge a Pau Camp Pla, mort dijous a la matinada a la mina de Vilafruns de Balsareny, als 45 anys, en caure-li al damunt una roca de grans dimensions mentre feina tasques de reparació d'un ventilador en una de les galeries. Centenars, més d'un miler, potser, de persones es van aplegar davant del tanatori per fer costat a la família del finat i per recordar així l'última de les vint víctimes mortals que ha fet la mineria del Bages en els últims trenta anys.

Convocats pels comitès de Montajes Rus i d'ICL a Sallent, la concentració es va iniciar al pàrquing del camp municipal de futbol del Congost. Una riuada de gent, tan inusual en aquests dies de confinament i d'alarma i de recel de contacte, va recórrer en silenci i amb profusió de màscares el breu itinerari que separa el Congost del carrer del Bruc. Per la vorera, sense tallar el trànsit. No era una reivindicació pública sobre la necessitat d'estar alerta sobre les condicions de seguretat de la mineria (un rum-rum acompanyava la comitiva, soterrada), sinó un homenatge emocionat i massiu.

Davant del tanatori, els miners van lliurar una corona de flors a la família i van escoltar amb una excepcional litúrgia En el pozo María Luisa, l'himme miner a la solidaritat davant la tragèdia, una cançó popular que recorda la mort de 17 miners a Langreo, a Astúries, per una explosió de grisú el 1976. Silenci i recolliment. I després, un llarguíssim aplaudiment i crits de «visca els miners». Una feina amb riscos ahir de nou reivindicada davant la desaparició d'un company en una mina, la de Vilafruns, on fa unes quantes setmanes ja un altre miner patia ferides greus per un despreniment, segons recordaven ahir fonts del comitè d'empresa d'ICL a Sallent.

L'homenatge va durar poc més de quinze minuts, els que s'havien pactat amb la Policia Local de Manresa per mantenir el Bruc tallat, però suficients per impregnar aquesta part de la ciutat de dolor i de solidaritat gremial, en un moment en què les concentracions multitudinàries de persones semblen records d'una època molt llunyana. De fa tres mesos, en realitat.

Família i muntanya

Avui, la mineria retrà un nou homenatge a Pau Camp Pla, a les 11 del matí a Súria, coincidint amb el funeral per aquest treballador de Montajes Rus, al qual només podran acomiadar in situ dues desenes de persones, el seu cercle familiar més íntim per culpa de la maleïda covid-19.

Pau Camp era un treballador de la mina, però la seva passió eren la família i la muntanya. Casat amb Dolors Escala, i pare de la Núria, de 14 anys, Pau Camp era fill del compositor i pianista manresà Manel Camp i de la històrica mestra del col·legi Flama de Manresa Imma Pla. Camp va néixer a la capital del Bages el 1974. Va estudiar a l'escola Flama i va formar-se en estudis de fotografia a Manresa abans de començar la seva trajectòria professional. Després, va completar la seva formació a l'Escola Diocesana de Navàs, on va estudiar electromecànica, la seva vocació laboral.

Després de passar per diverses empreses, Pau Camp va ser contractat fa tot just dos anys i mig per la berguedana Montajes Rus. Era una persona devota de la feina, explicava ahir a aquest diari el seu cosí Xavier Camp.

Però no tot era treballar. Les escapades a càmpings de Saldes i Vilanova i la Geltrú donaven sortida al seu interès pel campisme i el contacte amb la natura i la vida senzilla. Membre del Caravaning Club del Bages, ho era també d'una associació d'aficionats a l'escúter, l'altra seva afició. I la muntanya, recordava ahir Xavier Camp, on corria curses de les que requereixen una bona preparació.

Aficionat al so de Ramones i d'altres bandes en l'ona punk, Pau Camp era recordat ahir pel seu entorn familiar com una persona «molt de la família, a la qual dedicava el poc temps lliure de què disposava, perquè era una persona molt treballadora». «Era un noi molt senzill i molt generós. Un tros de pa», el definien.