Indignació i molt respecte suraven ahir entre els dos centenars de treballadors de la berguedana Montajes Rus que van aplegar-se a la tarda al restaurant El Lleó de Sallent per abordar, en una assemblea d'urgència, la nova situació que genera un segon mort a Vilafruns en menys d'un mes. Els treballadors de Montajes Rus, subcontractada per a treballs d'extracció i manteniment a la mina, expressaven emotives queixes pel que consideren una manca de condicions de seguretat a la mina de Vilafruns. Dos morts en menys de 30 dies els donen molts arguments per protestar i reclamar més mesures.
Els treballadors amb qui va parlar ahir aquest diari asseguren que la mina de Vilafruns «està molt descuidada». L'activitat de Sallent s'ha de traslladar a Súria, un cop estigui enllestida la rampa de Cabanasses, que permetrà doblar la producció a Súria. Això comportarà el tancament de Sallent. El projecte, associat al pla industrial Phoenix, porta anys de retard, i ara s'anuncia un nou termini, el 2022, per completar l'operació. En aquest temps que s'ha anat ajornant el tancament de Sallent no s'hauria invertit suficientment en seguretat, segons expressaven ahir treballadors de Montajes Rus. «No s'hi fa el manteniment que pertoca», asseguren. Ara mateix, a Vilafruns treballa més personal de la berguedana subcontractada que no pas d'ICL, ja que la multinacional ha anat traslladant progressivament bona part de la seva plantilla a Súria.
Després del primer accident mortal d'aquest juny, la Intersindical-CSC va convocar una vagaen haver-se compromès la direcció de Montajes Rus a «iniciar immediatament una negociació» per abordar les reclamacions de la plantilla en matèria de seguretat, però també sobre mesures organitzatives i també salarials, ja que la plantilla assegura que en els últims dos anys han tingut lloc retallades en les primes de producció. Des de llavors, però, «l'empresa ha incomplert la seva paraula i ha hagut de constatar per la via més cruel que les reivindicacions sindicals eren i són una necessitat imperiosa», afirmava ahir el sindicat en un comunicat. Ahir la Intersindical-CSC reclamava que «per fi, la Generalitat actuï» i «tanqui com a mesura cautelar les instal·lacions fins que no es pactin i executin mesures que evitin nous sinistres».
CGT, per la seva banda, emetia un comunicat en què considerava «culpables» Montajes Rus i ICL i denunciava que els treballadors de la berguedana «treballen a meitat de preu per a una contracta que obté benefici a força d'arriscar i de vegades perdre vides humanes». També responsabilitzava l'Estat per permetre «que aquestes empreses es lucrin a base de les vides dels treballadors».
Una vaga suspesa i represa
Els comitès d'empresa de la mina d'Iberpotash de Sallent i de Montajes Rus van decidir ahir tornar a convocar la vaga prevista per al 30 de juny sota el lema «Per la seguretat a la mina». CCOO, per la seva banda, instava la direcció d'Iberpotash a «començar de seguida la negociació per implementar les mesures de seguretat i prevenció de la mina per evitar nous accidents i garantir la seguretat de les persones que hi treballen». Just ahir al matí, abans de l'accident, CCOO (majoritari a ICL Sallent i a Montajes Rus) avançava en un comunicat que «gràcies a la pressió de la convocatòria de vaga prevista, la direcció d'Iberpotash de Sallent s'ha compromès a obrir un procés per negociar les mesures de seguretat i prevenció que cal implementar a la mina per garantir la seguretat i la salut de les persones que hi treballen, i evitar nous accidents». Així, els comitès d'empresa d'Iberpotash de Sallent i de Montajes Rus donaven per desconvocada la vaga «per facilitar el bon desenvolupament de les negociacions».
Just després de conèixer-se la notícia de la nova defunció, fonts de CCOO asseguraven que «ara ja no compta cap acord» i tornaven al punt inicial de manteniment de la vaga.
Més respecte que mai
Treballar a centenars de metres sota terra infon respecte. Després de dues morts en un mes, ahir el respecte habitual a la professió minera agafava un to de temor. Així s'expressaven a aquest diari alguns companys de la víctima mortal d'ahir. «Sí, tenim temor, no ens hi sentim segurs, però és la nostra feina», deien, i insistien que a l'interior de Vilafruns la sensació és de «deixadesa». Admeten que en una feina com la seva «el risc zero no existeix», però reclamen extremar les mesures de seguretat per minimitzar el risc, després d'acumular tres accidents (el primer, sortosament, no mortal) en poc més d'un mes.
El funeral per l'última víctima, Ángel Mielgo, se celebrarà previsiblement a la seva terra natal, Lleó, però la mineria bagenca estudia fer-li un homenatge en els propers dies.
