Una torre o una casa amb jardí o piscina no només està a l'abast de qui disposa d'una bona quantitat de diners per comprar-la, també dels okupes que s'atreveixen a forçar el pany de la porta per entrar-hi i instal·lar-s'hi. La crisi ha agreujat els darrers mesos els problemes derivats de les ocupacions al sud del Bages i s'ha posat el focus en les que generen conflicte, però també ha tret a la llum okupes que no es conformen amb un pis i que entren a viure a xalets, cases unifamiliars i torres.

No és un fenomen generalitzat, i és més aviat minoritari, però ajuntaments com els de Castellgalí i Marganell han hagut de fer-hi front. En el cas de Castellgalí, en aquests moments hi ha tres cases ocupades a la urbanització de Mas Planoy i les persones que hi viuen no provoquen problemes importants als veïns de l'entorn i miren de passar desapercebuts, segons explica l'alcalde del municipi, Cristòfol Gimeno. «Per comprar-les en el mercat immobiliari caldria tenir un cert nivell adquisitiu. Es tracta de torres i alguna casa amb piscina, tot i que ara a l'estiu no s'hi poden refrescar perquè les companyies de llum i de l'aigua en van tallar els subministrament», afirma, i destaca que no són immobles de particulars sinó propietat d'entitats financeres.

Es tracta d'un fenomen minoritari perquè les cases unifamiliars o les torres no són enmig de poblacions grans i costa d'arribar-hi si no es disposa de cotxe particular. De fet, a Castellgalí no han tingut recentment ocupacions conflictives, a diferència de Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet o en barris de Manresa, i al marge de les cases hi ha dos pisos ocupats al poble.

No es tracta d'un fenomen nou perquè l'Ajuntament té constància des de fa uns dos anys que als immobles hi viu gent i l'alcalde indica que aquestes ocupacions són diferents de les de barris d'altres pobles i ciutats. «Son grups o famílies que s'hi estan uns mesos i se'n van. En els casos de Castellgalí estem parlant de xarxes organitzades que entren a la casa, en canvien el pany i després lliuren la clau a altres persones a canvi, per exemple, de mil euros. Els compradors de la clau són enganyats o tenen poques alternatives a l'hora de buscar-se un sostre», explica l'alcalde de la població.

Com que els immobles són propietats de bancs, i no de particulars, els processos per desallotjar els okupes són llargs perquè «s'ho prenen més amb calma».

Marganell és una altra població del Bages amb xalets ocupats. A la reunió d'alcaldes del sud del Bages que va tenir lloc fa un mes per fer front comú a l'hora de combatre les ocupacions conflictives, i que provoquen malestar veïnal, els representants de l'Ajuntament d'aquesta població també van exposar que, atès que es tracta d'un terme amb moltes cases disseminades, té cases amb okupes al seu interior. Es tracta de persones que hi estan uns mesos i que no s'hi estableixen.

Les webs d'immobiliàries serveixen de referència als grups organitzats que actuen en aquestes poblacions per saber quines cases són dels bancs i estan buides. Quan van al lloc i certifiquen que no hi viu ningú, és quan actuen. Quan personal municipal contacta amb els qui hi viuen, n'hi ha que al·leguen haver pagat per tenir la clau i entrar a la casa, o diuen haver estat víctimes d'una estafa.

Pocs casos a Manresa

Les ocupacions a Manresa es concentren en pisos, que a vegades ni reuneixen les condicions per viure-hi, i hi ha hagut pocs casos de cases ocupades, segons les associacions de veïns. Actualment, veïns de l'entorn de plaça Catalunya tenen constància d'un cas, el d'un immoble de dues plantes amb piscina al carrer de l'Alcalde Armengou que va ser ocupat fa un mes, tot i que els que hi viuen no han provocat molèsties. Veïns consultats asseguren que no han hagut d'avisar mai la policia.

Un altre cas que recorden és el d'una casa al carrer Pablo Picasso, a Cal Gravat, fa cinc anys. Llavors hi va haver queixes veïnals pels sorolls que provocaven.