El santjoanenc Jordi Pesarrodona va afirmar, ahir, davant la jutge que investiga l'1-O al Bages que el dia del referèndum van anar directament contra ell, «com un acte de persecució i acarnissament» perquè no li «perdonaven» la fotografia que s'havia fet el dia 20 de setembre amb un nas de pallasso al costat de guàrdies civils.

Pesarrodona va declarar com a víctima per les càrregues policials ocorregudes a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada.

A parer del seu advocat, David Caselles, s'ha pogut demostrar que l'ocorregut al centre santjoanenc va ser clarament «una operació de càstig». La declaració arriba dues setmanes abans que Pesarrodona sigui jutjat per un presumpte delicte de desobediència pels mateixos fets.

Pesarrodona es va mostrar «content» de poder declarar per fi com a víctima per les càrregues, ja que la causa de l'1-O a l'escola Joncadella va ser arxivada sense la seva declaració, el juny del 2019. La seva defensa va argumentar que s'havien vulnerat els seus drets. Finalment, al gener, en canviar la titular del jutjat d'instrucció número 2 de Manresa se'l va citar per declarar al març, però a causa de la covid no ho ha pogut fer fins a aquest setembre.

Caselles va insistir que, malgrat haver-hi 200 persones a la porta del punt de votació, els cops de porra «van anar directament contra ell», a qui haurien atribuït la «funció de líder».

A banda de la declaració de Pesarrodona, la jutge també ha pogut visionar els vídeos d'aquella jornada «i veure que els cops anaven a parts sensibles, unes accions contràries a una actuació proporcional», va afegir el lletrat.

A diferència de la resta de declaracions de ferits de l'1-O al Bages, el fiscal no ha assistit a la declaració del santjoanenc.

Després de la declaració de Pesarrodona, ara la jutge haurà de decidir si arxiva novament o no el cas. En cas que ho faci, va avançar Casellas, recorreran la decisió.

La declaració com a ferit arriba dues setmanes abans del judici per desobediència greu contra Pesarrodona. El fiscal demana per a ell la pena màxima prevista per a aquesta classe de delictes al Codi Penal: dos anys d'inhabilitació per a qualsevol càrrec o lloc de treball públic i, a més, una multa de 5.400 euros.

Al judici, que se celebrarà el dia 21 de setembre al Jutjat Penal 2 de Manresa, estan citats com a testimonis el tinent de la Guàrdia Civil que era el cap operatiu de la intervenció a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada, on van succeir els fets. També el llavors alcalde del municipi, Gil Ariso; i el que també era regidor de Participació ciutadana, Ramon Planell.