El judici a l'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso Jordi Pesarrodona, a qui se li imputa un cas de desobediència greu en la jornada de l'1-O, ha arrencat aquest dilluns a Manresa amb el propi bagenc assegurant davant del jutge que ell no va tenir res a veure amb l'organització del referèndum i amb el cap de l'operatiu de la Guàrdia Civil afirmant que va reconèixer Pesarrodona per la icònica foto del nas de pallasso.
La vista oral s'havia de celebrar en principi el 31 de març, però va ser ajornada fins aquest dilluns per l'estat d'alarma. Unes 300 persones, moltes amb nas de pallasso, s'han concentrat des de quarts de 10 del matí a les portes dels jutjats convocades per la plataforma Bages pels Drets Civils per acompanyar l'exregidor.
Els manifestants han rebut Pesarrodona amb crits de «Llibertat» i cartells on es podia llegir «Tots som Jordi». Hi havia rostres de la política catalana coneguts, com els diputats de JxCat Laura Borràs i Eduard Pujol; els alcaldes de Solsona, David Rodríguez, de Fonollosa, Eloi Hernàndez, i Joan Miguel, de Monistrol de Montserrat, tots tres d'ERC; i Antoni Castellà, de Demòcrates, entre d'altres.
Pesarrodona, que s'enfronta a una possible pena de dos anys d'inhabilitació per exercir cap càrrec o treball públic, a més d'una multa de 5.400 euros per haver participat en el referèndum de l'1-O, ha denunciat a les portes dels jutjats que la seva causa «és una persecució, perquè no em van perdonar la imatge icònica de protesta no violenta del nas de pallasso. I com que va quedar totalment desmuntat l'informe de la Guàrdia Civil on se m'acusava d'incitació a l'odi i lideratge tumultuós i altres barbaritats, es van inventar això de desobediència greu per castigar-me. Però no podran desactivar el procés, l'únic que aconsegueixen és fer-nos més forts», ha sentenciat.
L'activista ha lamentat que demanin per a ell «la pena màxima, fins i tot més que la que demanen pel president Quim Torra o els exconsellers Santi Vila i Carles Mundó. Això és un acarnissament contra una persona, l'assenyalem i la castiguem», ha etzibat. Pesarrodona ha recordat que l'1-O ell ni tan sols era alcalde: «La meva causa no hauria d'haver arribat mai a judici. M'acusen de desobediència greu pel meu càrrec de regidor a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, però jo aquell dia era un ciutadà més».
Era a l'escola Joncadella com a "ciutadà"
Durant la seva declaració, Pesarrodona ha reconegut que era a l'Escola Joncadella però com "a ciutadà" i amb la voluntat d'exercir el "dret democràtic" a votar. L'exregidor ha explicat que, quan van arribar els efectius de la Guàrdia Civil, el cap de l'operatiu es va adreçar directament a ell. "Vostè, famoset, vingui cap aquí", ha explicat, tot assegurant que van mantenir una conversa "correcta" en què el policia li va dir que venien a retirar les urnes. També ha recalcat que, en cap cas, "els van advertir" que carregarien contra la població.
Per la seva part, el responsable de l'operatiu ha reconegut que "agents informatius", de paisà, que tenien repartits pels punts escolars el van informar que al centre escolar de Sant Joan hi havia material de votació. També que Pesarrodona era allà. Un cop a l'escola, segons ha dit davant del jutge, va reconèixer al santjoanenc que tenia vist "de les xarxes socials". Es va adreçar a ell per demanar-li "col·laboració" i assegura que el va advertir que entrarien dins. Segons el guàrdia civil, Pesarrodona actuava com a "líder carismàtic" i va fer una crida als assistents a la "resistència pacifica".
Els cops de porra
El cap de l'operatiu ha assegurat que van usar la força "de forma proporcional i sense ànim de venjança" en la que ha qualificat d'actuació "de perfil baix". A preguntes de la defensa de Pesarrodona, ha explicat que van utilitzar les defenses després de rebre "empentes i puntades de peu" de la ciutadania "que s'havia posat davant, obstruint". A més, ha assegurat que si haguessin volgut entrar ho haurien pogut fer, però haurien causat "més ferits". Per això, ha dit, va decidir optar per la "prudència".
Cap informació municipal
El llavors alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso, ha reconegut que ell sí que va ser notificat de la prohibició del referèndum però que, en cap cas, va traslladar aquesta decisió a la resta de membres de l'equip de govern en considerar que la consulta "no l'organitzàvem pas nosaltres".
El judici "està guanyat abans d'entrar"
A preguntes dels periodistes sobre què n'espera del judici, el santjoanenc es mostrava optimista i ha afirmat que «està guanyat abans d'entrar, ja que ells han perdut encara que em condemnin, i si sortim absolts també hem guanyat perquè això és una vulneració de tots els meus drets i un atac inalienable contra la llibertat d'expressió i les accions no violentes». I ha afegit, entre crits d'«Ho tornarem a fer» i «Visca els pallassos» dels centenars de persones que l'acompanyaven: «Que quedi claríssim: votar és democràcia i ho farem sempre».
Posicionament públic de càrrecs electes del Bages
Un total de 72 càrrecs electes del Bages, d'entre els quals 16 alcaldes, han signat un posicionament de suport i solidaritat a l'exregidor. L'escrit denuncia «la judicialització i persecució política que està patint Pesarrodona des de fa anys» i, al mateix temps, denuncia les actuacions de l'estat espanyol «perseguint, acusant i processant milers de persones pel fet de ser d'independentistes i haver exercit el seu dret a protesta».
