Pesarrodona, condemnat a 14 mesos d'inhabilitació i a una multa de 2.100 euros per desobediència

El jutge també ha condemnat l'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada a pagar els costos processals.

La sentència s'ha fet pública just una setmana després de la celebració del judici contra el pallasso bagenc. El judici va tenir lloc dilluns de la setmana passada al jutjat penal 2 de Manresa on Pesarrodona va rebre l'escalf de centenars de persones.

En la sentència, el jutge considera que Pesarrodona, «era prèviament coneixedor de la notòria i pública notícia que el Tribunal Constitucional havia suspès la llei catalana de referèndum d'autodeterminació de Catalunya». Segons el jutge, Pesarrodona «valent-se de la reputació social que tenia i al ser quart tinent d'alcalde» de l'ajuntament de Sant Joan, des de l'interior del CEIP Joncadella i «per fer possible la votació» de l'1-O «va optar per mantenir tancades les portes per impedir l'accés» de la Guàrdia Civil que volia accedir a l'escola per requisar el material del referèndum i impedir la votació.

Segons la sentència, en un primer moment, Pesarrodona va respondre al agents de la Guàrdia Civil que volien accedir a l'escola, que el què volien requisar era «material democràtic» i que només obeïen a lleis catalanes. Tot seguit, diu també la sentència, un cop va constatar que el guàrdia civil s'allunyava, ja amb les portes de l'escola obertes, va cridar «el col·legis obrirem les portes perquè tothom qui vulgui votar ho pugui fer! Farem resistència pacífica a la porta! Ens devem al Govern de la Generalitat».

I va ser aproximadament un quart d'hora després, a un quart d'onze del matí, quan per impedir de nou que els agents s'emportessin el material de la votació, Pesarrodona va optar per posar-se dret en una posició «destacada» de la primera línia perquè els agents del cos militaritzat «no complissin el seu propòsit legat i judicialment establert» i destaca també que Pesarrodona «va arribar a reincorporar-se a aquesta situació fins i tot després de ser apartat per la força policial actuant persistint en les seves accions de fer possible la continuació» de la votació.

Com a conseqüència, declara a Pesarrodona culpable d'un delicte consumat de desobediència comès com a autoritat o funcionari públic. Li imposa una pena de 14 mesos d'inhabilitació per a exercir qualsevol càrrec públic i una multa de 2.100 euros, a banda de les costes processals. La pena imposada pel magistrat és inferior a la petició de la Fiscalia, que demanava 24 mesos d'inhabilitació per a exercir un càrrec públic.

Pesarrodona: «mai m'han perdonat la imatge icònica del 20-S»

Pesarrodona considera que «mai m'han perdonat la imatge icònica del 20 de setembre» amb el nas de pallasso i que «per això es van inventar el delicte de l'1 d'octubre». Considera que la sentència és un «sense sentit» i que condemnant-lo a ell és com si tots els regidors, alcaldes i funcionaris per la notorietat pública de la prohibició del referèndum per part del Tribunal Constitucional, haguessin d'haver impedit la votació.

Per a ell, és una condemna «d'un estat embogit que es dedica a perseguir pallassos i comediants» i afegeix que «un estat que no sap riure és un estat perdedor». En aquest sentit, recorda les seves paraules d'ara fa una setmana quan afirmava, a les portes dels jutjats de Manresa on «en tot moment vaig dir que el judici estava guanyat» encara que fos condemnat.

D'altra banda, considera «molt bèstia» que «siguin capaços» de fer que publicació de la seva sentència coincidís amb la de la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra i el judici contra l'activista que va arribar a ser acusada de terrorisme, Tamara Carrasco, encara que ara només se l'acusa de desordres públics.

Pesarrodona també ha confirmat que recorreran la sentència i que «arribarem a Europa o a on facin falta».La defensa diu que «no era esperable» i demanarà «una sèrie d'aclariments»

L'advocat que ha portat la defensa de Jordi Pesarrodona, David Casellas, ha rebutjat la sentència condemnatòria contra el seu client i ha dit que "no era esperable". Casellas ha anunciat que la recorreran però abans "demanarem una sèrie d'aclariments". En declaracions a l'ACN, ha dit que la sentència inclou algunes "incongruències" com ara que imposa una pena de 14 mesos d'inhabilitació però, en canvi, "a l'apartat de la sentència on fonamenta el perquè d'aquesta pena, només fonamenta sis mesos". Casellas creu que la sentència atempta contra a presumpció d'innocència de Pesarrodona i, a més, critica que "s'emmiralla en les sentències del 9-N" quan el seu client no té el mateix rang institucional.

L'advocat de Pesarrodona ha anunciat que recorreran la sentència després de fer-se públic que condemnen l'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada per un delicte de desobediència a una pena de 14 mesos d'inhabilitació i una multa de 2.100 euros. L'advocat ha dit a l'ACN que, abans de recórrer, demanaran una sèrie d'aclariments, ja que, segons el seu parer, el text conté "una sèrie d'incongruents que s'han d'aclarir".

Casellas ha explicat que la sentència posa una pena de 14 mesos d'inhabilitació però, en canvi, "a l'apartat on es fonamenta el perquè d'aquesta pena, només es fonamenten sis mesos". "O bé hi ha un error, o bé una incongruència que s'ha de corregir", assegura. A més, també diu que la sentència "deixa de resoldre algunes qüestions prèvies que es van plantejar al judici en relació a la vulneració de drets fonamentals".

A part d'això, el lletrat també lamenta que la sentència "se salta la presumpció d'innocència", ja que "considera que qui havia de provar els fets érem nosaltres i, en canvi, el fiscal no havia de justificar els fets pels quals inculpava" a Pesarrodona. També denuncia que la sentència valora les proves de "manera parcial" i ho exemplifica amb el fet que "en el testimoni del guàrdia civil només transcriu breument una part i, en canvi, deixa de transcriure una altra part que nosaltres considerem molt rellevant perquè desmunta la tesi de l'acusació".

Finalment, Casellas ha explicat que la sentència "s'emmiralla en les sentències del 9-N contra Mas, Ortega, Rigau i Homs", però creu que "hi ha una gran diferència perquè en aquell cas s'interpreta que els acusats, per la seva posició institucional, que eren consellers d'alt rang i el president, tenien el poder per desorganitzar aquell acte". En el cas de Pesarrodona, però, "les úniques funcions que tenia era ser regidor de cultura i evidentment aquesta condició no li atorga la capacitat de desorganitzar allò que havia estat organitzar per algú altre".