El ministeri de Foment, a través de la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris, ha conclòs que deficiències en el funcionament del sistema de drenatge i desguàs de la carretera de Manresa, són una de les causes de l'accident de tren de Vacarisses ocorregut el 20 de novembre del 2018 que es va saldar amb una víctima mortal i 49 ferits.
Segons l'informe, la causa directa del descarrilament són les parts del mur de contenció que van caure sobre la via, però afegeix que «la causa més probable és que l'ensorrament del mur es va produir per una pressió» de l'aigua que s'havia acumulat a la zona els dies anteriors, i que tenien el seu origen tant en les pluges dels dies anteriors com en «l'insuficient sistema de drenatge de la carretera», i afirma que és un factor «coadjuvant» del sinistre el fet que una reixeta de la carretera es desbordés. També afegeix que a la zona hi havia diferents defectes, com la manca d'una via d'evacuació de l'aigua al capdamunt del mur de contenció d'un costat del talús i d'una cuneta en «estat deficient de manteniment» en l'altre costat del talús. A més, diu el document, el mur no tenia sistemes per esmorteir la caiguda de l'aigua i la cuneta del costat de la via del tren tenia peus de formigó que impedien que l'aigua marxés i això podia provocar inundacions de la zona per on circula el tren.
La investigació, però, va més enllà dels fets del dia de l'accident, i assenyala com a «causes arrel» la «no aplicació de llei del sector ferroviari respecte de l'autorització d'obres, manteniment, control, vigilància i inspecció del terreny adjacent a la via fèrria, de la C-58 en el seu encreuament amb el ferrocarril». També hi ha, entre aquests factors de base, el protocol d'actuació quan hi ha discrepàncies en les previsions meteorològiques i, finalment, la «inadequació dels procediments del sistema de gestió de la seguretat en la circulació d'Adif relatius a la inspecció i manteniment de la infraestructura».
Per aquestes raons, recomana «revisar» el procediment d'actuació quan hi ha prediccions del temps divergents; revisar l'aplicació de la llei del sector ferroviari a la C-58 en el tram que es creua amb la línia de tren; que s'identifiquin murs similars que tinguin agents externs, com altres infraestructures o abocaments d'aigua que puguin arribar a comprometre la seva estabilitat, i, finalment, recomana traslladar a la Generalitat «l'obligatorietat d'actuar i millorar» el sistema de drenatge de la C-58 perquè l'aigua no acabi sobre la infraestructura ferroviària. I és que, segons l'informe, l'aigua de la C-58, a part de caure sobre el mur, també va acabar inundant la via del tren. I és que a les cunetes de la via que han de permetre l'evacuació de l'aigua hi ha peus de formigó de pals de la catenària.
L'informe està datat del 23 de juliol, després que la jutge de Terrassa que portava la investigació del cas l'arxivés el mes d'abril. La instructora va considerar que l'acumulació d'aigua per les pluges caigudes va ser el que va originar l'esllavissament de terra i que el mur de contenció ubicat al peu de les vies «era adequat per al moment i finalitat que es va projectar» i no presentava ni deficiències estructurals visibles greus, ni va ser descuidat en les diferents vigilàncies possibles, ni tampoc presentava símptomes externs de col·lapse que posteriorment va patir i va causar el sinistre».
Una part de les víctimes ha demanat la reobertura de la causa, i l'informe és entre els arguments que plantegen perquè la justícia investigui l'accident de nou.
Clica sobre la imatge per veure-la més gran.
