L'Audiència de Barcelona ha ordenat al jutjat d'instrucció número 4 de Terrassa que reobri la investigació de l'accident de tren mortal de Vacarisses. El sinistre es va produir a primera hora del matí del 20 de novembre del 2018 i en ell hi va perdre la vida un veí de Castellbell i el Vilar. A més, 49 passatgers van resultar ferits de diferent gravetat.
En la resolució coneguda ahir i a la qual ha tingut accés Regió7, les tres magistrades que formen el tribunal consideren que el jutjat de primera instància ha de reobrir la investigació perquè podrien existir certs «dèficits de manteniment» a la infraestructura. Assegura que les responsabilitats poden anar, per un costat, en «la definició dels plans d'inspecció i manteniment que no van preveure la insuficiència dels mecanisme de control pel risc de caiguda del mur» i per l'altre, en el «deficient estat dels dissipadors d'energia» que permeten que l'aigua caigui amb més força i més directament sobre el talús. També assenyala l'existència d'obstacles a la cuneta de la via i la falta de coronació del mur. Tot això, diu la resolució «conduirien a la responsabilitat dels encarregats d'inspecció, informar i executar les mesures correctores.
Precisament, aquests «defectes» ja els apuntava l'informe sobre l'accident que va elaborar la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) que cita la mateixa resolució i que ja publicar Regió7 el passat 9 d'octubre. Aquest informe també assenyalava una «fallada de la infraestructura» i el desbordament del desguàs de la C-58, que passa per sobre de la via del tren, com a causes del sinistre que es va produir després de dies amb unes fortes pluges.
El descarrilament del tren va tenir lloc quan aquest va impactar contra la runa d'un mur de contenció que es va esfondrar i que hi havia en un talús entre les estacions de Vacarisses i Vacarisses-Torreblanca.
Dèficit de sistemes de control
Segons detalla el document judicial, el possible «dèficit de manteniment» de la infraestructura ferroviària estaria determinat per «un dèficit en el sistemes de control establerts, del qual deriva la impossibilitat de detectar un defecte greu de l'estructura, que acaba per col·lapsar i ensorrar-se sobre la via, a resultes del qual es va produir el descarrilament del tren».
Així mateix, les magistrades també assenyalen que les «mesures i sistemes de gestió de seguretat en la circulació ferroviària van dirigides, precisament, a evitar situacions que comprometin la vida i integritat física de passatgers i usuaris, entre altres». I en la resolució afegeixen que «les omissions de norma del manteniment van donar lloc a l'ensorrament i presència d'objectes a la via i van generar risc de col·lisió i descarrilament».
Organigrama complet
El recurs que ara s'ha estimat ha estat presentat per víctimes de l'accident i familiars del finat, i en la resolució, l'Audiència de Barcelona també demana al jutjat d'instrucció que en la reobertura de la causa requereixi a Adif que faicliti l'organigrama complet de l'organització jerarquitzada, amb expressió de funcions i responsabilitats que atén a la seguretat i el manteniment de les vies i el seu recorregut, descendint des del màxim responsable fins la concreció de qui ostentava aquests càrrecs de la via R4, entre Cerdanyola del Vallès i Manresa, amb expressió dels noms concrets, des de l'any 2018 fins l'actualitat.
La nova investigació sobre l'accident que es va produir ara ja fa més de dos anys a la línia entre Manresa i Barcelona no entrarà en el manteniment del tren. Es tracta d'una petició que feia la família de la víctima mortal de l'accident però que l'Audiència ha desestimat.
La resolució coneguda ahir considera que les proves que va analitzar el jutjar d'instrucció ja van determinar que el manteniment del comboi era el correcte.
L'home va sortir disparat a l'exterior del tren i va xocar contra una infraestructura de formigó quan durant les sacsejades provocades pel mateix descarrilament, les portes del vagó es van obrir i tancar repetidament per causes que es desconeixen.
En aquest cas, però, les proves analitzades en primera instància ja van determinar que el manteniment que s'havia fet del tren era correcte i fa referència a un anàlisis «rigorós» de tota la documentació recopilada i també fa referència a l'atestat del Mossos d'Esquadra per determinar que «la força centrífuga generada al primer vagó i la velocitat, sumat a la pèrdua de les dues portes de la primera plataforma, on anava asseguda la víctima, van provocar que fos llançat a l'exterior. No s'aprecia cap imprudència en el manteniment del tren».
