David Vargas, que seia ahir al banc dels acusats a l'Audiència de Barcelona, va ser rector de Sant Vicenç de Castellet durant cinc anys, des del 2006 fins al juliol del 2011. Va ser més endavant, el 2013 quan el Vaticà el va acabar expulsant del sacerdoci.

Durant el seu pas pel municipi bagenc, l'ara ja exsacerdot va xocar amb la major part de la societat civil del poble, inclòs l'Ajuntament, i va dividir profundament la parròquia. Fins al moment que va ser rellevat va comptar amb el suport ferm del bisbe de Vic, Romà Casanova, que mai no va voler escoltar els avisos que li feien arribar els fidels i els capellans crítics amb el mossèn.

La divisió es va plasmar ja poc després de la seva arribada al poble i el mateix 2007, poc després del seu nomenament ja naixia el col·lectiu Mossèn Josep Rovira Tena amb l'objectiu de preservar el temple santvicentí i les obres d'art que hi havia arran dels canvis que hi va fer Vargas. Entre les modificacions que denunciaven hi havia canvis a la capella del santíssim o el trasllat d'una talla de Sant Vicenç en un jardí de la parròquia, que a més a més va tancar, o la substitució d'una ceràmica de Joan Rifà per uns vitralls. El col·lectiu va intentar porta les seves queixes al bisbat però aquestes van ser ignorades de forma reiterada, en el marc de la defensa a ultrança que el bisbe sempre feia del mossèn. De fet, no tan sols era el col·lectiu Rovira Tenes qui va fer arribar les seves queixes al bisbat, sinó que també ho va fer Josep Morros, rector de Castellgalí i arxipreste del Bages Sud, però tampoc havia tingut èxit.

Un dels altres conflictes oberts per Vargas va ser amb la històrica associació d'enterraments de la parròquia. L'entitat no estava registrada com a tal i Vargas va intentar fer-se amb el seu control. El conflicte va desembocar amb el bloqueig dels 40.000 euros que hi havia al compte de l'entitat i que al municipi ara hi hagi dues associacions d'enterraments: una vinculada a l'església i una altra que no. Malgrat això, el conflicte va passar per diferents instàncies judicials i finalment va arribar al Tribunal Suprem. Aquest va dictaminar que l'entitat que ara no està vinculada a l'església és justament la continuadora de la històrica secció d'enterraments parroquial.

També va marcar la seva estada al municipi bagenc el fet que aconseguís fer-se amb els diners i immobles d'una feligresa, en el marc d'una estratègia similar que hauria seguit amb altres dones d'edat avançada i que ara fa un any el van acabar portant a presó (veure pàgina 4).

En els seus cinc anys que va estar a Sant Vicenç tampoc van passar desaparcebuts els seus sermons i el fet que en alguna de les processons que va recuperar sonés l'himne espanyol. Altres objectes de queixa van ser poca atenció a famílies de difunts, com per exemple el fet que en un funeral es presentés mitja hora tard o els donatius que reclamava per determinats sagraments, com per exemple la primera comunió.

El govern local trenca relacions

Les relacions de Vargas amb el govern local mai van ser fàcils i la situació va arribar a ser tan tensa que el 2011 el govern de CiU, amb Joan Torres com a alcalde hi va acabar trencant relacions. Abans, al ple s'havia arribat a debatre si era necessari que l'ajuntament demanés la intervenció del bisbe per resoldre la divisió que el capellà havia anat generant al municipi des de la seva arribada cinc anys abans.

El final de Vargas a Sant Vicenç va arribar poc després d'aquest trencament de relacions i el 24 de juliol del 2011 deixava de ser-ne el seu rector.

Els precedents

Abans de la seva arribada a Sant Vicenç ja havia generat problemàtiques a tot arreu on havia exercit. Va ser ordenat a la diòcesi de Sogorb. Monsenyor Joan Antoni Reig Pla el va ordenar vicari d ela parròquia arxiprestal de Vila-real, on també va tenir nombrosos problemes. Segons un informe encarregat per l'Associació d'Enterrament i elaborat per l'advocat barceloní Eduardo Mediavilla Laso sota la direccó pel prestigiós letrat Eduard Bajet (catedràtic en Dret Canònic per la UB, Creu de Sant Jordi i exmagistrat del TSJC), en una ocasió va ser agredit per una venjança i se li atribueix que va intentar quedar-se amb propetats d'una tieta d'un conseller de la Generalitat Valenciana, tot i que no ho va aconseguir perquè el notari va avisar la família. També ja en aquesta època tenia voluntat d'obtenir peces d'art religiós i amb valor històric. Després de Vila-real, va ser acollit al bisbat de Vic i destinat co ma Vicari a Manlleu on va tenir una dura disputa amb el rector i també se'l va acusar de dividir els feligresos i se'l va acusar de quedar-se un valuós tàlem i apropiar-se de diners.

En el seu pas per Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, també va tenir temps per flirtejar amb la política. No va presentar-se en cap llista, però en les eleccions del 2011, celebrades poc abans que fos destituït com a rector, va confeccionar la llista de Plataforma per Catalunya al municipi. Segons reconeixia en un programa de televisor el qui aleshores era líder d'aquesta formació xenòfoba, Josep Anglada, l'ara exsacerdot «compartia la política antiimmigració que jo represento» i el capellà es va comprometre a «trobar les persones per omplir la candidatura».

Al capdavant hi va posar un home de la seva màxima confiança, Abel Puyol, que era secretari del consell pastoral de la parròquia i que va arribar al poble de la mà del mateix mossèn. Però el seu pas de l'home de Vargas pel ple municipal va ser efímer. Ja en la primera sessió del mandat, la de la investidura de l'alcalde, ell va prendre possessió com a membre del grup mixt i no com regidor de PxC, que és sota les sigles per les quals havia estat escollit. Aquest abandonament del partit xenòfob no va agradar gents als seguidors locals de la formació que van exigir-ne la dimissió i en els següents plens van exhibir pancartes en contra d'ell i demana que el número 2 de la llista ocupés el seu lloc.

Puyol va anar només als tres primers plens del mandat però no va dimitir i durant els quatre anys següents el seu seient sempre va estar buit. A Sant Vicenç va ser el mandat dels tretze menys un.