David Vargas va enfrontar-se a la major part de la comunitat parroquial de Sant Vicenç de Castellet, va intentar apropiar-se els fons d'enterrament, i va posar sota la seva influència feligreses d'edat avançada i va aconseguir que algunes d'elles li fessin generoses donacions. A més, almenys d'una va aconseguir ser el seu hereu. Són casos destapats per Regió7 i que van acabar portant el diari als tribunals.

Des del 2007, aquest diari ja es feia ressò del malestar i divisió que estava creant el capellà, cosa que va valdre-li una demanda per difamació interposada per Vargas amb el suport del bisbat encapçalat per Romà Casanova i amb David Comte com a vicari general, que van fer costat incondicionalment al seu capellà. De fet, el bisbat no va alliberar el fons d'enterraments que s'havia apropiat Vargas i que reclamaven els fidels ni quan es van descobrir les maniobres del mossèn. El control dels fons va arribar fins al Suprem, que va donar la raó als feligresos.

Un dels testimonis que Vargas va aportar al judici per defensar la seva posició va ser Arcadi Espada, articulista d'El Mundo i fundador de Ciutadans, que va declarar a favor seu en categoria de pèrit com a expert en el món de la comunicació. Espada havia publicat dos articles a El Mundo acusant durament el diari de perseguir el capellà per no ser catalanista.

En el judici, el 2012, Regió7 va ser absolt de les acusacions, tant als jutjats de Manresa com en el recurs que Vargas va presentar a l'Audiència de Barcelona, i va quedar establert que el cobriment en profunditat que estava donant del tema s'ajustava a tots els requisits de rigor i veracitat exigibles.

Entre els fets més destacats protagonitzats per l'exrector i que ha publicat Regió7, ja s'explicava com Vargas aconseguia que feligreses li cedissin propietats. El 29 de setembre del 2012 publicava que havia aconseguit tres propietats de tres dones diferents. Una era de Sant Vicenç. Les altres eren a Barcelona. A les diferents parròquies per on havia passat havia tingut polèmica per les obres d'art, i fins i tot l'arxipreste havia hagut d'intervenir per la venda d'una obra d'art per 12.000 euros, un preu molt superior al real, al rector del Xup, com recollia Regió7 el 30 d'abril del 2010.

Precisament van ser casos similars als revelats per aquest diari els que van acabar portant l'exsacerdot a presó, tot i que va sortir en llibertat arran de les mesures decretades per la pandèmia.

Aquest cas encara està obert i a Vargas se l'investiga per presumptament haver estafat almenys sis dones grans. La causa es va obrir l'agost del 2019 quan una dona el va denunciar després que hagués aconseguit d'ella 150.000 euros, anells de diamants i quadres de gran valor.

En la denúncia, la dona manifestava que li havia lliurat després d'acomiadar dues treballadores de la llar i que l'exsacerdot l'amenacés de portar-la davant la justícia. Arran d'aquest cas, en van sortir cinc més. Sempre eren dones d'edat avançada, sense família propera i de les quals hauria obtingut grans quantitat de diners i altres objectes de valor.

Segons la investigació una víctima li hauria lliurat fins a 800.000 euros en efectiu i una altra li hauria permès accedir al seu compte on hi havia uns 300.000 euros.

La primera detenció de Vargas es va produir el novembre del 2019. Davant el jutge es va comprometre a tornar a les víctimes allò que els havia sostret.

Tot i això, la investigació va seguir oberta i, poc després, el 16 de novembre, els Mossos d'Esquadra descobrien unes maletes que Vargas havia ordenat amagar en un traster a l'interior de les quals hi havia 3,5 milions d'euros. Al mateix traster hi van trobar altres bosses amb joies, documentació d'altres víctimes, butlles papals i llibres folrats amb or.

Aquell mateix dia, Vargas, en veure's descobert intentava treure's la vida saltant d'un pont a la Ronda de Dalt de Barcelona, però els equips d'emergència van poder-li salvar la vida. Va ser ingressat a l'hospital i un cop recuperat, el jutge en va ordenar la detenció i el seu ingrés a presó al·legant risc de destrucció de proves i de fuga.

Els investigadors també van accedir a la casa del carrer Osona de Sant Vicenç, que tal i com ja va explicar Regió7, és propietat de Vargas des del seu pas pel municipi, després que li cedís una feligresa. Als baixos de l'immoble hi van trobar nombroses obres d'art i objectes religiosos històrics.

David Vargas va ser expulsat del sacerdoci a finals del 2013, quan ja feia més de dos anys que el Bisbat de Vic l'havia apartat del rectorat de Sant Vicenç de Castellet.

La Congregació per a la Doctrina de la Fe -que és l'organisme del Vaticà que s'ocupa d'afers de disciplina interna- va decidir expulsar Vargas per tenir una «personalitat no idònia» arran d'un minuciós dossier encarregat per l'Associació d'Enterraments de Sant Vicenç. En aquest informe es citava com Vargas actuava «contra el sisè manament [no cometràs actes impurs] amb persones del mateix sexe i amb menors» i la pràctica que havia desenvolupat per quedar-se amb béns de persones grans i diners de la parròquia i entitats que hi estaven vinculades.

L'informe incloïa unes fotografies en les quals es veia Vargas amb un barnús i un jove despullat al seu damunt, tal i com ja va explicar Regió7 en el seu moment.

El document també recull la suposada relació homosexual que Vargas mantenia amb Abel Puyol, l'home que va situar al capdavant de la llista local de PxC (veure pàgina 3) i amb qui convivia en un domicili particular del municipi.

La relació homosexual de Vargas, però, segons l'informe anava molt més enllà de la seva vida de parella. En el document hi apareixen citats llocs web on el rector posava anuncis demanant cites amb frases prou explícites com «busco algú per abusar-ne», «desitjo tenir una persona per posar-li colla, muntar-lo i ensinistrar-lo» o «hetero actiu de 30 cm a BCN per a onimenys 25 cm esclau domèstic. Discreció». Sempre segons l'informe, Vargas treballava amb tres telèfons mòbils i portava a terme la seva activitat sexual fora del seu municipi, majoritàriament a Barcelona.

A més, el document també posava de manifest que mentre va ser capellà o seminarista, Vargas «ha mantingut infinitat de relacions homosàdiques». De fet, recull que va estudiar als salesians de Barcelona i va intentar entrar en aquest orde però que se'l va convidar a abandonar el postulat salesià. D'allà, va entra al seminari de Barcelona, d'on també se'l va fer sortir, segons els document, per pràctiques homosexuals al seu jardí. Després, va anar a un noviciat per a pares carmelites de Sevilla, d'on també va ser expulsat. Finalment va ser ordenat a Sogorb.