El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la sentència de l'Audiència de Barcelona que qualificava com a abusos sexuals la violació a la fàbrica Vinyes, en un cas conegut també com La Manada de Manresa. Tot i això, en el tribunal hi ha un vot particular que considera que, sense necessitat de modificar el relat dels fets, aquests són constitutius d'un delicte d'agressió sexual.

Es tracta del cas de violació múltiple a una menor de 14 anys en el marc d'una festa de Halloween que va tenir lloc el 2016 a les naus, ara ja enderrocades, de l'antiga fàbrica Vinyes.

La sentència del TSJC, que és fruit del recurs que van presentar les diferents parts, manté les penes de 10 i 12 anys de presó per als acusats i eleva a 60.000 euros la indemnització que hauran de pagar a la víctima i que l'Audiència provincial havia fixat en 12.000 euros.

En concret, el tribunal manté les penes de 12 anys de presó per abús sexual continuat a Bryan Andrés Mendoza i a Maikel Pascual, mentre que a Daniel David Rodríguez, Yordanis de Jesús i Walter Diego els ha condemnat a 10 anys de presó per un delicte d'abusos sexuals. D'altra banda, es mantenen les absolucions de Marco Antonio R. T., que estava acusat d'abusos i d'amenaces, i Iván G. R., processat per no haver evitar la comissió del delicte ja que aquestes no van ser objecte del recurs.

La sentència de l'Audiència de Barcelona es va conèixer el 30 d'octubre del 2019 i va ser recorreguda per totes les parts. L'acusació particular, liderada per Alba Casòliva, del bufet Matamala de Manresa i la fiscalia demanaven que els fets fossin considerats agressió sexual i no abusos mentre que les defenses de tots els acusats en demanaven la seva lliure absolució.

Vot particular d'un magistrat

En el recurs, un dels tres magistrats ha votat a favor de la petició de fiscalia i acusació particular d'elevar el delicte d'abús sexual a agressió sexual pels cinc condemnats. En demanaria, però, la pena mínima per aquest tipus de delicte.

El magistrat es desmarca de la resta, que rebutgen aquesta possibilitat perquè consideren que caldria modificar els fets provats en el judici. Ell, en canvi, apel·lant a jurisprudència prèvia, apunta al fet que el TSJC té les suficients competències per modificar si hi va haver, o no, intimidació a la víctima.

Segons el magistrat per determinar si hi va haver o no intimidació cal analitzar el cas concret i les circumstàncies en les quals es va produir el delicte. En aquest sentit, amb el mateix relat de fets provats, considera que "es dóna intimidació per part dels subjectes actius del delicte".

A parer del magistrat, les circumstàncies apunten a què hi va haver intimidació. D'una banda, enumera, l'indret: una fàbrica abandonada. També l'edat de la víctima, el seu estat etílic i el fet d'haver consumit substàncies estupefaents. Alhora la conducta "simultània" dels agressors. "Ens trobem davant d'una persona condicionada pel consum de tòxics i a més condicionada per una conducta intimidatòria per part dels acusats que van intervenir en els fets, dominant la situació i anul·lant tota possibilitat d'oposició o resistència de la víctima, que només tenia 14 anys", recalca. Hi afegeix que "atenent a tot això han de qualificar-se els fets de delictes d'agressió sexual, i no sols d'abús sexual".