David Casellas, manresà de 51 anys i que des del 1994 exerceix com a advocat, és des de divendres de la setmana passada el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa. Explica que va decidir fer-se advocat quan feia COU i va assistir a la conferència de qui també va ser degà, Joan Verger, i que era pare d'un amic seu. Amb la seva explicació, la feina «em va enamorar», diu, i l'idil·li, amb alguns alts i baixos, s'ha mantingut. Des que es va llicenciar fins al 2005 va exercir a Barcelona, quan va decidir tornar a la seva ciutat natal. A la capital catalana es va especialitzar sobretot en assessorament de clients de bancs, caixes i companyies d'assegurances, un tema que domina. Tot i això, amb el retorn a Manresa va ampliar horitzons i tracta temes més generalistes, sobretot de dret civil i penal, sense deixar de banda àmbits com el laboral i l'administratiu.

Què el va portar a presentar-se per ser degà?

Des de fa sis anys soc membre de la junta de govern, fins ara diputat tercer. En el seu moment, l'aleshores degà Abel Pié em va proposar d'incorporar-me a la junta perquè va veure que hi podia fer aportacions interessants, i el cert és que he pogut conèixer una part d'aquesta professió, el món col·legial. I ara ja fa un temps que vaig prendre la decisió de presentar la meva candidatura envoltat de gent de la màxima confiança, atès que, per estatuts, el company Abel Pié no podia seguir en haver complert 12 anys de mandat.

Quins reptes afronta la nova junta?

A Manresa tenim uns advocats amb un nivell altíssim. Una de les coses que ens demanen és formació, i des del col·legi farem una aposta decidida per consolidar-la. Ara es fa de forma telemàtica però esperem que ben aviat pugui ser presencial. Un altre tema important és el tecnològic.

En quin sentit?

Les noves tecnologies han d'estar al servei de l'advocacia. Som un món pensat com a piles de papers, piles d'expedients judicials. Tot i això, ja hi ha una aposta decidida per la digitalització en l'administració de justícia que fa la Generalitat, i es tracta que tots els companys i companyes s'integrin en aquest procés de manera que aconseguim més agilitat.

Quins altres reptes tenen?

Fem una aposta molt important per la igualtat. En els últims anys la junta sempre ha estat paritària. Hi ha el tema del nom del col·legi, que hem de veure com l'enfoquem. Alguns són col·legis de l'advocacia, altres d'advocats i advocades... i també hem de fer una aposta per la igualtat en les companyes que exerceixen als jutjats, on moltes vegades tenen dificultats per embarassos o per la maternitat.

Com ha afectat la pandèmia?

De cop ens vam trobar que els jutjats gairebé van abaixar la persiana i es van començar a suspendre judicis. Però això no era un obstacle perquè continuéssim prestant serveis bàsics com l'assistència jurídica gratuïta. Els advocats del torn d'ofici han fet una gran feina, en moment de pandèmia havien de circular igualment, de dia o de nit, per assistir persones que estaven detingudes a comissaria o als jutjats.

I han notat un canvi en el tipus de consultes?

S'han incrementat molt les de tipus laboral, amb persones en ERTO, acomiadats o persones que ja estaven en situació molt precària, que per desgràcia són moltes. Cal recordar que el col·legi fa una primera orientació jurídica a les persones que demanen una primera assistència i es pot fer cada dia de dilluns a dijous.

Els processos judicials s'han endarrerit amb la pandèmia?

Sí, però ja ve d'abans. Manresa té un dèficit de jutjats. A dia d'avui n'hi ha tretze i perquè el col·legi sempre ho ha estat reivindicant, però encara en falten més. Tan sols que n'hi haguessin dos més aconseguiríem que deixés d'haver-hi jutjats mixtos, i així, n'hi hauria només d'instrucció per a temes penals i només de primera instància per a temes civils. Tenim un edifici judicial que està preparat per acollir-los i és un repte que aniria molt bé per a la ciutadania. També hi ha una demora important en la tramitació de casos, i en l'àmbit social i laboral alguns judicis poden assenyalar-se a més d'un any i això no és la solució. La justícia només és justícia quan és àgil i propera.

Parlant de més jutjats, és il·lusori parlar d'una audiència a Manresa?

Històricament l'havia tinguda. La creació del Col·legi d'Advocats va ser fruit que a Manresa hi havia una secció de l'Audiència. És possible perquè hi ha òrgans que poden estar fora de la capital de província, i dins de les comarques del que és la província de Barcelona seria perfectament possible. També ho seria a Tarragona, amb les Terres de l'Ebre. La Catalunya Central no té res a veure amb la Catalunya metropolitana, i em sembla molt interessant la idea d'una secció de l'Audiència.

Una cosa bastant palpable és que evitaria desplaçaments.

Com deia, la justícia ha de ser pròxima i hem d'evitar que determinades matèries siguin traslladades a Barcelona, com execucions de processos laborals o assumptes civils relacionats amb clàusules abusives, com les clàusules sòl o l'IRPH, amb un sol jutjat per a tota la província, cosa que ja s'ha vist que és un error. És molt important que puguem tenir serveis essencials a la ciutat, com un gran hospital en matèria sanitària, o en matèria escolar, i també els hem de tenir en àmbits com el judicial.

Vostè és coordinador dels advocats de les víctimes de l'1-O al Bages. Ho continuarà sent?

Gran part d'aquesta feina ja s'ha fet. En aquest sentit hi haurà un canvi i no seré jo qui faci de portaveu del grup, però també hem de valorar la necessitat que com a grup s'organitzi d'una forma amb més autonomia. Fins i tot pot estar vinculat al col·legi, com una agrupació, cosa que podem tenir. Tot i això, mai hi ha hagut la necessitat de desvincular-ho, encara que és un debat que tindrem en els propers mesos. S'ha de deixar per endavant que la gran feina ja es va fer i que una cosa és el que faci com a coordinador però que continuaré amb la feina que tenia encarregada. Sé distingir-ho de les meves obligacions institucionals com a degà de tots els col·legiats i col·legiades, i això no està renyit amb poder continuar desenvolupant la tasca en defensa de les persones represaliades per qüestions polítiques i que es mereixen aquesta defensa.