El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna a cinc i tres anys i mig de presó i les indemnitzacions a pagar per Fernando Blanco i Margarita Garau per estafar més de 400.000 euros en donatius aprofitant-se de la malaltia rara que patia la seva filla Nadia Nerea. L'alt tribunal desestima el recurs interposat pels acusats, de Fígols Alinyà (Alt Urgell), contra la sentència de l'Audiència de Lleida d'agost del 2019, detallant les indemnitzacions que havien de pagar a cadascuna de les víctimes del frau.
De fet, el TSJC ja va confirmar el maig del 2019 la condemna als pares de Nadia, tot i que va anul·lar les indemnitzacions previstes inicialment, que es limitaven a un grup inversor i a dos particulars, per «falta de concreció», per la qual cosa va ordenar a l'Audiència de Lleida que redactés una altra resolució individualitzant tots els perjudicats que calia indemnitzar. L'Audiència ho va fer l'agost del 2019, incorporant un llistat amb unes 70 persones i entitats que havien de percebre quantitats que oscil·laven entre els 13.000 i els 20 euros.
Els pares de Nadia van recórrer aquesta nova resolució, que ara el TSJC ha avalat amb l'argument que l'Audiència no va redactar novament la sentència, sinó que es va limitar a incorporar la llista de les persones i entitats que havien de ser indemnitzades. Per tant, no accepta anul·lar la condemna que ja hi havia ratificada prèviament pel mateix alt tribunal català.
Pla per enriquir-se
En la sentència ara ratificada de nou l'Audiència de Lleida va concloure que els pares de Nadia van utilitzar la malaltia rara de la nena (tricotiodistròfia) per «ordir un pla» amb el qual enriquir-se mitjançant campanyes solidàries. Els progenitors de la petita van sortir en alguns programes de televisió entre el 2010 i el 2016 per demanar ajuda per a la seva filla i per investigar la malaltia rara que patia la nena, advertint falsament que s'enfrontava a un «risc imminent» de mort, segons els jutges.
A través d'aquestes trobades amb la premsa, no només oferien explicacions de la malaltia de la nena, sinó que també manifestaven que necessitaven diners per a la investigació d'aquesta malaltia i per «sufragar els elevats costos de falsos tractaments i intervencions quirúrgiques a l'estranger que necessitava la petita». Els magistrats van considerar provat que Nadia patia aquesta malaltia que provoca alteracions cutànies, oftalmològiques i trastorn del desenvolupament i del llenguatge en un context d'intel·ligència límit, tot i que «sense risc vital imminent per a ella».
