La fiscalia ha rebaixat de vuit a quatre anys la petició de presó per l’exrector de Sant Vicenç David Vargas pel suposat casament d’una dona amb un difunt. Inicialment, el ministeri públic demana una condemna a vuit anys de presó per a Vargas per un delicte de falsedat documental en concurs amb un d’estafa agreujada però finalment, amb el judici ja vist per sentència, només l’acusat de falsedat documental. Per a l’altra acusada, la filla de la núvia -ara ja morta-, la fiscalia demana dos anys de presó com a cooperadora necessària d’aquest delicte de falsedat documental.

Els fets que ara s’han jutjat es remunten a l’any 2008. L’1 de juliol, l’Àngel -mort el novembre del mateix anys- i la Leonor -morta el 2018- s’haurien casat a la parròquia de Sant Vicenç de Castellet en la més estricta intimitat. En l’enllaç només haurien estat ells dos, l’aleshores rector David Vargas, i la filla -també acusada- de la núvia i el seu marit, juntament amb el nét de la núvia. El matrimoni però no es va inscriure al registre civil fins el març del 2009, quan el nuvi ja estava mort, i a més, la seva firma en l’expedient matrimonial va ser falsificada, extrem que en el judici han reconegut tant les acusacions com les defenses.

Aquest dilluns al matí, l’Audiència de Barcelona ha acollit la segona part del judici que ha començat amb la declaració, per vídeoconferència d’una testimoni que ha assegurat, tal i com fa tres setmanes ja van fer altres testimonis -tots propers a l’excapellà o familiars de la núvia-, que el casament es va celebrar. Aquesta testimoni és una dona d’edat avançada que en el moment dels fets, l’any 2008, col·laborava amb la parròquia de Sant Vicenç.

En les seves conclusions, el ministeri fiscal ha donat per fet, fent referència als testimonis, que el casament efectivament es va celebrar, tot i recordar que la firma del difunt en l’expedient matrimonial era falsa. Per això demana una condemna a quatre anys de presó per l’excapellà, els mateixos anys d’inhabilitació per exercir un càrrec públic i una multa de 5.400 euros. Per a la filla de la núvia, que va signar com a testimoni, li demana dos anys de presó i inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 2.700 euros. L’acusa de ser cooperadora necessària del delicte de falsedat.

Per l’acusació particular, en canvi, en el seu escrit de conclusions definitives manté l’acusació d’un delicte d’estafa en concurs amb un de falsedat documental. Per això demana una condemna a sis anys de presó per a cadascun dels dos acusats i també que el Bisbat de Vic assumeixi la responsabilitat civil subsidiària. Manté que es va simular el casament perquè així la dona pogués beneficiar-se d'una herència valorada en més de 400.000 euros. L'acusació també va recordar que l'excapellà té altres causes pendents i que els testimonis que asseguren que el casament es va fer hi apareixen com "ombres en un teatre xinès".

Per la seva part, les defenses dels dos acusats i del Bisbat de Vic demanen l’absolució. En la presentació de les seves conclusions definitives, les defenses dels acusats han admès que la firma de l’home en l’expedient matrimonial era falsa però han insistit en què no havia quedat provat en qui n’era l’autor i també en què desconeixien els motius pels quals la firma no l’havia fet el nuvi.