L'Antònia, la Sílvia, la Núria i la Sara -que per motius de seguretat no volen dir el seu cognom- són quatre de les 207 dones que actualment formen part dels Mossos d'Esquadra a la Regió Policial Central.

Treballen en unitats diferents. L'Antònia forma part de la Unitat de Seguretat Ciutadana, la Sílvia és a la divisió de policial científica, la Sara a l'àrea de trànsit i la Núria a la unitat d'investigació. Les raons que les han portat a fer-se policies són diverses (vegeu pàgina 5), però totes se senten orgulloses de formar part del cos policial i cap de les quatre no dubta de fer seva l'afirmació de la Sara quan diu que «ho tornaríem a fer».

La més veterana de les quatre és l'Antònia, i actualment forma part d'un escamot on hi ha 11 dones i 11 homes, una paritat poc habitual al cos i que encara ho era menys quan va ingressar-hi, el 1993. Ja a l'Escola de Policia recorda que era l'única dona entre els 25 alumnes de l'aula, i després, a l'àrea de presons -era una de les poques competències que en aquella època tenia la policia catalana-, també era l'única dona del seu escamot.

Igual que les seves companyes, afirma que per part del cos no s'ha sentit mai discriminada pel fet de ser dona. De fet, totes coincideixen a dir que en alguns moments se senten «sobreprotegides» pels seus companys davant de segons quines situacions perilloses.

Tot i el tracte igualitari, sí que afirmen que en alguns moments s'han trobat amb reticències que una patrulla estigués formada per dues dones, quan en canvi no hi havia problemes perquè dos homes patrullessin junts, malgrat que hi havia prou dones perquè la patrulla fos completament femenina. Ara, però, la situació ha anat canviant, i amb l'increment de la presència de dones al cos ja no és estrany que dues dones siguin companyes de patrulla.

La visió externa

Tot i que és habitual que hi hagi patrulles formades per dues dones, s'han trobat en moments en què la gent s'ha estranyat de la situació.

La Sílvia, de la policia científica, comenta que habitualment van de paisà, i que quan fan inspeccions hi ha qui troba estrany veure que les agents són dones. Relata, com a anècdota, que en una ocasió «érem en un bar fent una inspecció, i al senyor del bar li va estranyar i va demanar si ens podia fer una foto». Una situació que «fa gràcia» i que contrasta amb d'altres, com quan alguns homes «et diuen nena o guapa i els has de dir que no es poden dirigir a tu d'aquesta manera, ni fer comentaris que estan fora de lloc».

També expliquen que hi ha el factor cultural, i que s'han trobat que quan fan requeriments hi ha homes que «no estan acostumats que una dona els doni ordres i això ho notem. Per què si anem un noi i una noia, a ell li fan cas i a tu no?», es pregunten.

Però no sempre és així. Tal com comenta la Sara, hi ha moments en què la presència d'una dona pot contribuir a treure tensió o relaxar un conflicte a través del diàleg. I l'Antònia ho rebla posant un exemple: «Hi havia un home que quan se li apropava un agent el volia picar, i en canvi a mi m'agafava de la mà». També és la Sara qui explica que es donen algunes situacions on les dones «som més aptes», com per exemple quan s'han de comunicar segons quines notícies, perquè «nosaltres tenim més sensibilitat».

La promoció interna

A l'hora d'ascendir de grau, el cos no fa limitacions entre homes i dones. Tot i això, reconeixen que, en alguns moments, per a les dones l'ascens és més complicat que per als homes, en un cos on tothom té la seva plaça en propietat. «En l'època de tenir fills quedes estancada», comenta la Sara. La Núria aclareix l'explicació d'aquesta situació i és que amb un ascens de grau «t'arrisques a perdre el destí» i, per tant, es renuncia a l'ascens «a canvi d'estar a casa amb els fills». En canvi, si és per aquesta raó, és més fàcil una promoció horitzontal. En aquests casos es manté el grau i es canvia d'unitat. I a diferència del que passa amb un ascens vertical, que pot significar anar a cobrir una plaça a qualsevol indret de tot Catalunya i, per tant, es pot acabar lluny de casa, en les promocions horitzontals es poden posar alguns límits geogràfics.

D'altra banda, i respecte a la situació salarial, l'Antònia destaca que «com a dona tenim un bon sou i cobrem el mateix que un home que fa la mateixa feina».

La Núria, que des del 2009 forma part de la unitat d'investigació i que fins a l'any passat n'era l'única dona, també afirma que «sempre m'he sentit una més». Explica que, en el seu cas, cada dia es troben amb «una història diferent» en la qual han de treballar. I, davant d'aquestes situacions, afegeix que es troba amb els mateixos inconvenients que els seus companys, com per exemple quan s'allarguen torns per tirar endavant alguna investigació, i que també té les mateixes satisfaccions quan es resol un cas i quan poden tornar objectes robats que han recuperat. Són uns moments, explica, en els quals «la gent està contenta i veus que les hores que no has estat a casa han servit per a alguna cosa». La Sílvia també afegeix que en cap cas se'ls posa més pressió pel fet de ser dona i assegura que «la pressió que es té és la que es pugui posar cadascú».

La Núria, la Sílvia, la Sara i l'Antònia són quatre de les 207 agents femenines que treballen a la regió policial central. Els Mossos d'Esquadra són un dels cossos policials amb més presència de dones a les seves files, per exemple a la regió central les dones són el 23,6% dels Mossos, que és una xifra similar a la del conjunt del cos.

Tot i això, la voluntat dels Mossos d'Esquadra passa per incrementar la presència de dones, i en la darrera convocatòria, que inclou 435 noves places per a agents, oberta el 18 de gener i tancada el 12 de febrer, s'han adoptat algunes mesures, com per exemple que en cas d'empat entre dos aspirants de diferent gènere, el menys representat en el cos, sempre que no arribi al 40%, tindrà preferència. Així, si ara hi ha empat, la dona té preferència.

Investigació

La Núria va ingressar als Mossos d'Esquadra el 2002, en la quinzena promoció d'agents del cos català, i actualment forma part de l'àrea d'investigació. Explica que treballava d'administrativa i tenia l'opció de fer oposicions o una carrera, i «hi havia una noia que es va presentar per ser Mossos i vaig pensar que si ella podia fer-ho, jo també».

Seguretat Ciutadana

L'Antònia va ingressar als Mossos el 1993. «Jugava a bàsquet, estava a l'atur i una companya em va dir que hi havia oposicions. Va ser accidental, però és el millor que m'ha passat». Durant els primers sis anys va ser a l'Àrea Penitenciària -quan va entrar al cos no tenien més competències-, i ara forma part de la Unitat de Seguretat Ciutadana.

Trànsit

La Sara, diplomada en Turisme, treballava en un hotel de Sitges quan un noi que coneixia «gairebé va fer la sol·licitud per mi». Va ingressar als Mossos d'Esquadra el 1999. Va estrenar-se fent les pràctiques a la Unitat de Seguretat Ciutadana a la comissaria de Tremp, i actualment treballa a l'àrea de Trànsit de la Regió Policial Central.

Científica

La Sílvia és policia per vocació. Explica que des de petita vivia al costat d'una comissaria de Policia Local i que «flipava» mirant Els Àngels de Charlie. Va ingressar als Mossos d'Esquadra l'any 2000, en la dotzena promoció del cos policial. Després de cinc anys a Seguretat Ciutadana, en va treballar un a la d'investigació i fa 14 anys que és policia científica.

La Regió Central és l'única dirigida per una dona

La Regió Policial Central actualment és l'única dels Mossos d'Esquadra de tot Catalunya que és dirigida per una dona. Es tracta de la regió que engloba les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia, Moianès i Osona, i al capdavant de la qual hi ha la comissària Cristina Manresa.

La comissària va ser nomenada al capdavant de la Regió Central el mes de novembre passat i és el primer cop que una dona dirigeix aquesta regió policial des de la seva creació, ara fa gairebé vint anys.

Manresa va rellevar en el càrrec el també comissari Josep Lluís Rossell, que era al capdavant de la policia catalana a les comarques centrals des del juny del 2019, quan va substituir el comissari Sergi Pla.

Actualment, els Mossos d'Esquadra tenen nou regions policials diferents, que són la Central, la Pirineu Occidental, la Ponent, la de Girona, la Metropolitana Nord, la Metropolitana Sud, la de Barcelona, la del Camp de Tarragona i la de Terres de l'Ebre.

Abans de la seva arribada a la Regió Central, la comissària dirigia la Comissaria Superior de Coordinació Central, i el 2019 es va convertir també en la primera dona que formava part de la cúpula del cos policial català.

Fins aleshores, Cristina Manresa dirigia la Regió Policial Metropolitana Nord, que és la més gran del país.